Un estudi de la Universitat de València conclou que la cobertura periodística de la dana de València va actuar com un autèntic servici públic, gràcies a la seua claredat, rapidesa, abast i neutralitat. La investigació ressalta que la premsa va anticipar la magnitud del risc, va acompanyar a la ciutadania amb informació útil i va ajudar a entendre l’evolució d’un episodi de pluges que va deixar zones negades i víctimes.
El treball, publicat en la revista Estudis sobre el Missatge Periodístic, forma part dels projectes europeus COALESCE i IBERIFIER Plus, dotats amb 3.103.875 i 1.284.966 euros. Els dos s’orienten, entre altres objectius, a analitzar la comunicació en situacions de risc i emergències, així com la desinformació circulant. L’anàlisi se centra en el dia de la dana i revisa titulars, ritmes d’actualització i recursos audiovisuals utilitzats pels mitjans.
L’autora explica que ‘la premsa va complir un rol clau de servici públic i va donar suport a la resiliència ciutadana‘, si bé advertix que ‘les limitacions de l’acció institucional i la dependència de fonts externes mostren que la comunicació mediàtica és necessària però no suficient per a previndre danys en emergències naturals’. D’eixa lectura es desprén que el periodisme ajuda a mitigar l’impacte immediat, però requerix marcs d’actuació coordinats perquè la informació arribe a temps i es traduïsca en decisions eficaces.
Alerta tardana i resposta dels mitjans
L’estudi detalla que l’alerta oficial enviada per la Generalitat Valenciana no va arribar als mòbils fins a les 20.11, quan moltes zones ja estaven negades i gran part de les víctimes havien desaparegut. En contrast, els mitjans havien advertit del risc almenys 72 hores abans i van oferir cobertura contínua des del matí del 29 d’octubre; la previsió enviada el 25 d’octubre per la cap de meteorologia d’À Punt es va complir amb exactitud. Esta anticipació va permetre difondre missatges preventius i, durant la crisi, la comunicació en temps real amb dades precises sobre zones afectades i refugis disponibles resulta vital per a evitar el pànic i orientar desplaçaments.
Segons la revisió, els titulars van transmetre immediatament la magnitud del risc i l’enfocament va ser proactiu, amb informació basada en evidència científica. La incorporació de vídeos de rescats va augmentar l’impacte visual i va millorar la comprensió de l’emergència. A més, es va observar neutralitat editorial: els mitjans van coincidir en un missatge d’alerta unificat que va prioritzar la seguretat per damunt de la confrontació política, la qual cosa reduïx soroll i afavorix decisions ràpides. ‘La cobertura va ser clara, precisa i lliure de biaixos ideològics, actuant com un servici públic que va anticipar la magnitud del desastre i va mantindre informada a la població, reforçant la percepció de la dana com un fenomen extrem’, assenyala la investigadora.
El treball subratlla que ‘la politització i les controvèrsies van sorgir únicament després de la tragèdia, una vegada l’emergència s’havia materialitzat en víctimes mortals i danys significatius’. Eixa seqüència, sosté l’estudi, reforça la idea que en fases crítiques el periodisme de servici, recolzat en fonts expertes i dades verificables, resulta més eficaç per a protegir la població.
Recomanacions de l’estudi
L’autora sosté que ‘Els mitjans de comunicació actuen com a amplificadors clau de les alertes, arribant a assumir funcions operatives en contextos de crisis, especialment quan els sistemes oficials estan saturats’. En esta línia, considera que ‘l’especialització periodística i la coordinació amb autoritats són essencials per a garantir que la informació siga oportuna, precisa i comprensible per a la ciutadania’.
‘L’anàlisi realitzada evidència que la informació periodística especialitzada i els sistemes d’alerta moderns són ferramentes estratègiques per a reduir riscos i protegir vides en emergències naturals’. En coherència amb estes troballes, l’estudi proposa reforçar els protocols de comunicació i promoure un periodisme que combine rigor, empatia i utilitat pública. L’autora resumix la responsabilitat de l’ofici en contextos extrems: ‘Informar bé durant una dana no és només qüestió de rapidesa, sinó de responsabilitat: una informació clara i contrastada pot salvar vides’.