Un informe de la Universitat de València i altres institucions revisa les causes de la riuada del 29 d’octubre del 2024, rebutjant la idea que les capçaleres del Poyo sigan les úniques responsables, i posant l’accent en el rol dels barrancs d’Horteta i Gallego.
La tràgica riuada del 29 d’octubre del 2024 que va devastar la província de València, amb un balanç de 228 persones mortes, ha estat objecte d’un nou estudi que revela noves evidències sobre les causes que la van provocar. Un informe elaborat per experts de la Universitat de València, Avamet i Aemet assenyala que els barrancs d’Horteta i Gallego, coneguts com els “germans menors” del barranc de Poyo, van tindre un rol significatiu en el desenllaç d’estea catastròfica riuada.
En el document, que es publicarà a Investigacions Geogràfiques de la Universitat d’Alacant, s’assegura que des del principi, la reconstrucció dels fets de la riuada ha centrat la seua atenció principalment en les capçaleres de Poyo. No obstant això, els experts recalquen que la precipitació en els barrancs d’Horteta i Gallego va començar a caure amb volums extraordinàriament alts almenys una hora abans que en les capçaleres de Poyo.
L’estudi presenta dues hipòtesis importants i rebutja que estea tragèdia fos causada només per les capçaleres de Poyo. Pel que sembla, les aigües dels barrancs d’Horteta i Gallego es sumaren a les del Poyo, cosa que complicà l’anàlisi del cabal total, que va registrar pics de fins a 2.500 m3/seg.
A més, els investigadors plantegen preguntes crucials com “Qui va colpejar primer?” i investiguen si les aigües dels barrancs menors van contribuir al pic de crescuda de Poyo o si actuaren independents en la formació de la riuada. L’estudi defensa que el model hidràulic que s’està desenrotllant per reconstruir estes esdeveniments ha de contemplar les precipitacions amb la màxima desagregació temporal possible per obtindre resultats fiables, davant les fallades de registre que es van presentar durant la jornada.
Els experts en l’evolució horària de les precipitacions del dia 29 posen de manifest que les aportacions dels barrancs menors, de les 16 a les 19 hores, foren majors que les que es registraren a la part de conca aforades fins al moment de la riuada. Això suggereix que la contribució dels barrancs d’Horteta i Gallego podrà haver estat decisiva, afegint pes a l’opinió que les grans aportacions d’aigua no provenien únicament del Poyo.
Per tant, el que es constata és que, com a mínim, la contribució hídraulica dels barrancs d’Horteta i Gallego a la riuada no ha de ser subestimada. Aquest informe reclama una revisió de les responsabilitats en la gestió de les aigües i la consideració d’estos barrancs com a factors clau en la comprensió de la dinàmica de la riuada, contràriament a la idea que sempre s’ha tingut del Poyo com a únic responsable.
L’anàlisi ha estat redactada per un equip d’experts formats per Alejandro J. Pérez Cova (UV), Rafael Armengot Serrano (Avamet), Ghaleb Fansa Saleh (UV), José Ángel Núñez Mora (Aemet) i Adrià Revert Ferrero (Avamet).
