El primer ministre, el Poder Judicial, el Congrés i la Presidència expressen les seues condolences a la família
MADRID, 12 (EUROPA PRESS)
L’expresident de Perú Alberto Fujimori (1990-2000) ha mort este dimecres als 86 anys com a conseqüència del càncer que patia i tan sol unes hores després que el seu metge personal, Alejandro Aguinaga, informara que estava “lluitant per la seua vida”.
“Després d’una llarga batalla contra el càncer, el nostre pare, Alberto Fujimori acaba de partir a la trobada del Senyor. Demanem als qui ho van apreciar ens acompanyen amb una oració per l’etern descans de la seua ànima. Gràcies per tant papà! Keiko, Hiro, Sachie i Kenji Fujimori”, ha publicat la seua filla Keiko Fujimori en el seu compte de la xarxa social X.
Després de l’anunci, el primer ministre del país, Gustavo Adrianzén, ha indicat que es coordinarà amb la família per a conèixer la seua voluntat sobre l’enterrament de Fujimori, i ha transmès les seues condolences, segons ha emissora RPP.
De forma semblant ha reaccionat l’ex primer ministre Alberto Orátola qui, malgrat considerar-se com a opositor a Fujimori, ha donat el condol als familiars en entendre “el sofriment del tancament, la tortura de portar un càncer a la presó i la necessitat de la reconciliació nacional” en un missatge publicat en X.
La Presidència, el Poder Judicial i el Congrés s’han sumat també als missatges de condol transmesos per nombrosos polítics del país.
A l’exmandatari, de 86 anys, li van detectar un càncer de llengua fa ja més de 27 anys i des de llavors ha patit reiterades afeccions de salut. Abans de la seua defunció ja s’havien traslladat a l’habitatge de Keiko Fujimori –on es trobava passant la seua malaltia–, a més d’Aguinaga, familiars i diversos congressistes i exlegisladores.
Fujimori es va imposar en les eleccions presidencials peruanes de 1989 i apenes tres anys després, i en col·laboració amb les Forces Armades, va donar un colp d’estat que va abolir la Constitució, va tancar el Congrés i va intervenir el Palau de Justícia.
Els seus deu anys de mandat van estar esguitats per diverses matances, inclosa les de Barris Alts i La Cantuta –que li van servir una condemna de presó–, així com per les esterilitzacions forçades a milers de dones i homes, en la seua majoria indígenes.
Fujimori va ser condemnat a 25 anys de presó precisament per les matances de Barris Alts i La Cantuta, però al desembre del 2023 va rebre un indult concedit per raons humanitàries malgrat les objeccions de la justícia interamericana.
A mitjan juliol va ser designat candidat presidencial per a les eleccions del 2026 pel partit Força Popular, fundat per la seua filla Keiko, qui en diverses ocasions s’ha presentat sense èxit a les eleccions peruanes.
