Un estudi publicat en la revista International Journal of Mental Health and Addiction advertix que el consum problematico d’alcohol entre universitaris espanyols no sols és elevat, sinó que es manté estable al llarg dels anys de carrera. La fotografia que oferix este seguiment qüestiona la idea de què es tracta d’una fase passatgera pròpia del primer curs.
La investigacion siguio a 1.181 estudiants de set universitats des del seu primer any (T1) fins a dos o tres anys despues (T2). En eixe període, el percentatge en risc moderat o alt pas del 28,2% al 30,3%. Encara que l’increment no aconseguix significacion estadistica, la troballa rellevant és la persistència: el 61% dels qui ja presentaven consum problematico a l’inici el mantenian anys despues. En la practica, això implica que una part important de l’alumnat consolida habitos de risc en lloc d’abandonar-los.
Factors que sostenen el risc
L’entorn de convivència pesa. Viure amb companys o amics, en lloc d’amb la família, arriba a duplicar la probabilitat de mantindre el consum problematico. La major autonomia, la exposicion a plans d’oci i el menor control quotidià afavorixen la repeticion de patrons que normalitzen les ingestes intensives els caps de setmana.
El malestar psicologico actua com un impulsor addicional: incrementa un 65% la probabilitat que el problema persistisca. Este factor suggerix un circule viciós en el qual l’alcohol s’utilitza com a via d’afrontament, el que dificulta tallar amb l’habite i prolonga la seua presència al llarg de la carrera.
Tambien s’associen amb la persistència el tabaquisme, la experimentacion amb altres substàncies i haver practicat ‘binge drinking’ en el primer any de seguiment. Quan estes conductes apareixen juntes, el risc tendix a reforçar-se i a tornar-se mes resistent a canvis puntuals en l’estil de vida.
Durant el seguiment van emergir nous casos en un 18% de l’alumnat que no presentava problemes a l’inici. Esta dada reforça la idea de l’etapa universitària com a moment critique en el que s’adopten patrons de consum de risc, ja siga per presion del grup, per la dinamica social del campus o per la combinacion de estres academico i major llibertat.
Prevencion mes alla del primer any
Els autors conclouen que, si bé el primer curs és clau, la resposta preventiva ha de sostindre’s en el temps. Intervencions aïllades al començament no basten quan el problema tendix a cronificarse. Ademas, recomanen avançar-se fins i tot a l’entrada en la universitat: la mitjana d’edat d’inici en el consum d’alcohol a Espanya es situa en 13,9 anys, per la qual cosa la educacion i el cribratge deberian arrancar en etapes escolars.
El treball no encontro, en esta mostra, una relacion significativa entre la disfuncionalidad familiar o tindre un familiar amb trastorn per ús d’alcohol i el desenrotllament de consum problematico en la universitat. Este resultat apunta al fet que, en este període vital, el context de parells i la organizacion del temps lliure influïxen mes que l’antecedent familiar en la consolidacion de habitos de risc.
La investigacion, d’enfocament multicentrico, conto amb la participacion d’universitats de diferents punts del pais i amb financiacion del Pla Nacional sobre Drogues, l’Institut de Salut Carles III i fons europeus FEDER. Este disseny àmplia la validesa dels resultats i els convertix en una base util per a orientar politicas universitàries i sanitàries centrades en reduir la persistència del consum problematico d’alcohol.
