L’escriptora argentina resident a València Viviana Hernández Alfoso es va alçar amb la 63 edició del Concurs de Contes Gabriel Miró d’Alacant gràcies a ‘Qui és qui’, un relat de to gòtic i pertorbador que indaga en els límits de la creació literària i la identitat. El premi està dotat amb 3.000 euros i reforça una trajectòria assentada en la narrativa breu i la poesia.
La decisió, anunciat pel president del jurat, Antonio Redero, va destacar que l’autora construïx un ‘conte dins del conte’ en el qual realitat i imaginació s’entrellacen per a qüestionar qui narra i qui és narrat. El jurat va valorar que el text desborda els límits habituals del gènere breu i concentra una reflexió arriscada i profunda sobre la definició de la identitat, tret que multiplica la seua potència literària.
Un premi decidit per unanimitat
L’obra va ser triada per unanimitat entre més de 2.290 relats enviats des d’Espanya i altres 40 països, un volum que confirma l’abast internacional del certamen i la competència que exigix. L’anunci es va realitzar en la seu de la Fundació Mediterrani, amb la presència del seu president, Luis Boyer, i la seua directora, María Morales. La unanimitat apunta a la claredat del veredicte i al caràcter singular de ‘Qui és qui’, el clima gòtic del qual i joc metanarrativo sostenen la tensió des del primer paràgraf.
El jurat va concedir a més un accèssit de 1.000 euros a ‘Ja venen’, del madrileny Adrián Zamarro, filòleg i professor de llengua espanyola establit en Rennes, a la Bretanya francesa. Segons el membre del jurat Francisco José Díez de Revenga, l’autor convertix l’espera en un gran embós de carretera en un relat inquietant i enigmàtic sobre la incertesa i les falses promeses del quotidià, una mirada que transforma un incident banal en metàfora del desassossec contemporani.
Hernández Alfoso, nascuda en Rosario en 1966, és advocada i màster en Creació Literària. Ha desenrotllat una àmplia trajectòria en narrativa breu i poesia, amb reconeixements a l’Argentina, Espanya i altres països iberoamericans. Resident a València, compagina l’escriptura amb la investigació literària, i este guardó suma una fita més a una carrera que explora els vincles entre identitat, veu i artifici narratiu, tal com subratlla el conte premiat.
Un certamen amb llarga tradició
Creat en 1955 per a honrar la memòria de l’escriptor alacantí Gabriel Miró, el Concurs de Contes que impulsa la Fundació Mediterrani es manté com un dels més prestigiosos i antics del país. La seua continuïtat reflectix un compromís sostingut amb la creació literària i amb l’impuls de noves veus narratives, objectiu que es renova amb cada edició.
En la present convocatòria, a més d’Espanya, els països amb major nombre d’obres van ser l’Argentina, amb 452 contes, Colòmbia, amb 120, i Mèxic, amb 112; l’Uruguai, Xile i el Perú van aportar 52 treballs cada un, i els Estats Units va sumar 36. Estes xifres evidencien la projecció iberoamericana del certamen i la diversitat de registres i mirades que confluïxen en la competència.
Al llarg de la seua història, el palmarés ha distingit tant a autors novells com a firmes ja consagrades, amb noms com Francisco Umbral, premiat en 1964, o Félix Grande, en 1966. Eixa tradició situa als guanyadors en una genealogia que connecta generacions i estils, i reforça la rellevància d’una fallada que enguany incorpora a Hernández Alfoso i reconeix la proposta de Zamarro amb l’accèssit.
