L’estiu acaba amb un balanç inusual: temperatures excepcionalment altes i un lleuger dèficit de precipitacions donen pas a una tardor càlida en la Comunitat Valenciana. Segons Aemet, no hi ha una tendència clara en les pluges per als pròxims mesos; si arriben, podrien fer-ho concentrades en pocs dies dins d’un període majoritàriament sec, un comportament típic del Mediterrani.
Predicció per a la tardor
Aemet preveu una tardor, entre el 22 de setembre i el 21 de desembre, amb temperatures per damunt del normal. En canvi, el senyal de precipitació és neutra: ara mateix no es pot afirmar si plourà més o menys que la mitjana. La capacitat d’encert creix a escala setmanal, per la qual cosa episodis significatius solo es perfilen amb pocs dies d’antelació. En este context, no és possible anticipar amb setmanes de marge un episodi de gota freda; el raonable és contemplar escenaris de probabilitats i assumir que les pluges, quan es produïsquen, poden concentrar-se en intervals breus i intensos. L’absència de tendència no implica absència de pluja, sinó major incertesa sobre la seua distribució.
Balanç de l’estiu i de l’any hidrològic
L’estiu climàtic de 2025 (juny-agost) ha sigut el més càlid des de 1950 i el trenta-cinqué més sec. La temperatura mitjana va aconseguir 25,5 °C, 2,2 °C per damunt de la mitjana de referència (23,3 °C). Juny va inaugurar la primera onada de calor de l’estiu amb anomalies pròximes a +4 °C, que es van prolongar fins als primers dies de juliol. En contrast, els huit últims dies de juliol van ser els més frescos de l’estació, amb valors 2,2 °C per davall de la mitjana. Agost va resultar el segon més càlid després de 2012, condicionat per una llarga onada de calor del 3 al 18 amb dos pics: un al voltant del dia 11 i un altre, més intens, els dies 17 i 18, amb màximes de fins a 45,5 °C.
Fora del trimestre estival, setembre està sent molt càlid per les tres primeres setmanes. A partir del dilluns 22 es va registrar un descens tèrmic notable i, segons la tendència, els últims dies del mes apunten a una recuperació de les temperatures. El calfament de l’aire ha anat de bracet del calfament de la mar: en la boia de València es van mesurar les temperatures més altes registrades per a un mes de juny (27,82 °C el dia 30) i per a un mes de juliol (28,92 °C el dia 4). Una mar més càlida sol afavorir nits més temperades prop de la costa i aportar humitat a tempestes intenses, sense que això supose que vagen a produir-se obligatòriament.
Quant a les precipitacions estivals, l’acumulat va ser de 55,8 l/m², un 7% per davall de la referència (60,0 l/m²), amb la majoria de les pluges concentrades al juliol. Setembre està reproduint un patró similar al d’agost, amb tempestes de curta duració i molt focalitzades, que han provocat calamarsades i rebentades humides, és a dir, ratxes intenses acompanyades de xàfecs sobtats.
L’any hidrològic 2024-2025, mancant una setmana per a concloure, presenta un caràcter humit en la Comunitat Valenciana: s’han acumulat 611,6 l/m² enfront dels 499,7 l/m² normals, un 22% de superàvit. La major part de l’aigua es va concentrar en dos episodis: la DANA de finals d’octubre i les pluges persistents de la primera mitat de març. Este repartiment evidencia la dependència del balanç anual d’un o dos esdeveniments d’alt impacte. Per províncies, Castelló és, juntament amb 2019-2020, l’any hidrològic més humit del segle, amb un superàvit mitjà del 39%. Alacant, en canvi, registra un dèficit del 13%, i València suma un 28% de superàvit, amb marcats contrastos entre el litoral i l’interior nord. En resum, la combinació de calor sostinguda i pluges irregulars obliga a seguir l’evolució a curt termini i a interpretar els acumulats amb cautela, sabent que pocs episodis poden modificar el caràcter de tota una estació.