Espanya afronta el dol de classificació per al Mundial 2026 en el Martínez Valero amb un pla ofensiu clar: Yeremy Pi, Mikel Oyarzabal i Ferran Torres formen el trident per a atacar l’última línia de Geòrgia, que presenta a Mamardashvili baix pals i a Kvaratskhelia i Mikautadze com els seus principals arguments en atac.
Luis de la Font aposta per un onze que combina seguretat i pilota: Unai Simón; Pedro Porro, Le Normand, Cubarsí i Cucurella; Zubimendi, Merino i Pedri; Yeremy Pi, Oyarzabal i Ferran Torres. L’estructura reforça l’eixida des de darrere i la circulació interior, amb laterals profunds i extrems oberts per a estirar el camp.
Les claus del plantejament
Amb Pedri i Merino com a interiors, Espanya busca comandament en la possessió i arribada des de segona línia, mentres Zubimendi equilibra per darrere per a tancar pèrdues i accelerar la recuperació. El trio ofensiu apunta a alternar desmarcatges a l’esquena i suports entre línies: Yeremy i Ferran oferixen velocitat per fora i Oyarzabal pot actuar de referència mòbil, fixant centrals o caient als costats per a generar espais.
Davant, el conjunt de Willy Sagnol presenta una alineació amb Mamardashvili; Kashia, Goglichidze, Dvali; Kochorashvili, Kvaratskhelia, Gocholeishvili, Mekvabishvili, Kiteishvili i Mikautadze. El dibuix prioritza orde prop de la seua àrea i eixida ràpida cap als seus hòmens més desequilibrantes, amb Kvaratskhelia i Mikautadze com a receptors de les transicions.
El partit convida a un guió de domini espanyol i resposta georgiana al contraatac. La selecció local tractarà d’imposar ritme i pressió rere pèrdua per a sostindre l’equip alt, mentres Geòrgia buscarà que Mamardashvili marque temps des de la porteria i que els seus atacants aprofiten qualsevol error. En un escenari com el d’Elx, la precisió en l’últim passe i l’atenció a pilota parada poden inclinar el resultat en un xoc que es preveu intens i amb marge per als detalls.
