Rebuscant l’enteniment lingüístic

Està vist que ser valencià no és gens fàcil per les diferents visions identitàries valencianes i la dificultat d’arribar a un espai d’unió sobre què som. Virtuts i elements culturals distintius i comuns no ens en falten. Deia Alejandro Mañes, economiste, escriptor i columniste, fa uns quants dies en l’article “El puzzle particular” (Levante-EMV, 16-9-25), “La necessitat de trobar-nos nosaltres mateixos suposa acceptar-nos com som, per a no buscar com no som… en busca d’una consolidació d’un teixit social elaborat a partir de l’acceptació de les nostres particularitats”.

La nostra llengua i les seues interpretacions figuren entre les nostres particularitats, amb les seues visions diferents que duren anys i panys. La filologia hauria d’haver superat eixes divisions. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) es va crear, entre altres motius, per a superar eixes diferències, i en els primers 15/16 anys va fer un treball encomiable, però el ninguneig que va sofrir i el sectarisme del grup responsable de Política Lingüística del govern del Botànic, el consens aconseguit entre els partits parlamentaris es va trencar i ara tenim una política prou agressiva contra els usos socials i públics del valencià per part del govern autonòmic, i contra l’AVL, induït principalment pel partit d’extrema dreta, Vox, amb l’aquiescència i aprovació del partit governant, Partit Popular, el mateix que va dirigir la creació de l’AVL, amb el consens del PSPV.

Deia que la filologia, com a ciència que estudia la llengua i la literatura d’un poble, hauria d’haver contribuït a superar les diferències visions d’esta llengua, via AVL, principalment, que per això es va crear, però també amb la contribució dels departaments pertinents de les universitats, però eixa rama del saber lingüístic és, com altres rames/disciplines de les lletres, sobretot, susceptible d’esdevindre creença i religió dogmàtiques, amb el seu papat i vicaries, com ocorre en la nostra, amb una normativa massa postissa i artificiosa, com anem dient en estes columnetes.

Artificiositat agreujada en la variant valenciana per la inclusió preferent en el valencià llibresc i formal de centenars de paraules, expressions i formes alienes a la parla valenciana. A banda dels signes complicats, com l’apostrofació, les dièresis, els accents, els diacrítics, els guions i les excepcions, que caldria simplificar, perquè tot això crea una gran inseguretat en l’usuari, incloent-hi estudiants de filologia. Tot induït per l’elitisme o essencialisme lingüístic d’abans i d’ara. Situació que demana reformes de calat en la normativa, perquè, com deia, la que tenim no és cap credo ni veritat divina. No fa molt les dos acadèmies normatives oficials, l’AVL i l’Institut d’Estudis Catalans, acordaren, per separat, disminuir la xifra de paraules amb accent diacrític, de més de cent (segons algunes llistes) es passà a quinze, i incorporar paraules al codi normatiu, en el cas de l’AVL, més de mil, i no s’ha afonat res.

Ara, davant de la controvèrsia per l’accent de València, obert o tancat, hi ha qui diu que “Les qüestions normatives no han d’estar en el debat públic, sinó en mans dels experts, per tal d’evitar el conflicte”, “La llàstima és que eixa actitud en realitat amaga un immobilisme militant per a no canviar res, i l’únic que pretén és fer callar la dissidència filològica, mantindre el poder lingüístic i amagar les vergonyes”, com opina un amic crític amb l’essencialisme.

Parlant i pactant tot s’arregla

A més diu “El conflicte forma part dels grups humans i s’ha d’intentar resoldre’l: amagant-lo no es guanya res. La llengua és un fet social i no pots apartar-la i dominar-la al marge dels que la utilitzen, els que la parlen i l’escriuen, sense tindre’ls en compte”.

I és curiós que “Persones que ara diuen defendre l’autoritat de l’AVL han desconfiat durant anys de la seua tasca i, a cada incorporació d’una paraula o una norma diferent del model universitari, en privat han afirmat, pejorativament, que ‘l’AVL ho accepta tot’, com si eixe tot significara corrupcions, castellanismes i vulgarismes. En la pràctica, han esquivat el model de la institució”, afig l’amic mencionat.

Ara tenim i tindrem temps difícils per al valencià, la influència del partit de l’extrema dreta és nefasta per a l’ús normalitzat d’esta llengua. Per això, és absolutament necessari un nou pacte lingüístic en les Corts Valencianes que el subscriguen tots els grups parlamentaris o una majoria qualificada transversal, com en els anteriors pactes que donaren lloc a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Amb l’enfrontament actual la que ix perdent i accelerant-se la seua baixada en l’ús social és esta llengua. Parlant i pactant tot, o quasi tot s’arregla.

Últimes notícies

Les màximes baixen a la Comunitat Valenciana i es queden en 31,5 graus a Benidorm

Les temperatures màximes han descendit este dimarts a la Comunitat Valenciana, amb un valor màxim de 31,5 graus a Benidorm i caigudes de fins a 5 graus en punts de l’interior com Ademuz.

Morant acusa el Consell de negar la realitat sobre l’Es-Alert i el retard en la DANA

Diana Morant critica que, quasi dos anys després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, el Consell continue negant un retard en l’avís Es-Alert i, segons ella, sense assumir responsabilitats per les 231 víctimes mortals.

Mazón nega que el retard de l’Es-Alert estiga relacionat amb les víctimes de la DANA

La defensa de Carlos Mazón ha remés un escrit al jutjat en què rebutja que el retard en l’enviament de l’avís Es-Alert per la DANA de 2024 tinga relació causal amb les 231 víctimes mortals i demana a la jutgessa que concrete quins fets o indicis se li atribuïxen.

La Policia de Montanejos evita un possible incendi en trobar un bidó de gasolina al bosc

La Policia Local de Montanejos ha localitzat i retirat un bidó de gasolina ple en una zona forestal del terme, especialment sensible després del gran incendi de 2023. L’Ajuntament demana col·laboració ciutadana per a previndre nous focs i avisar davant qualsevol risc.

Muñoz acusa el PP d’usar les institucions per alimentar el racisme a Ceuta

El síndic del PSPV en Les Corts, José Muñoz, acusa el PP d’emprar la FEMP i altres institucions per calfar l’ambient i fomentar el racisme i l’odi a Ceuta, amb l’objectiu d’aconseguir el Govern d’Espanya.

El PP acusa el PSPV d’usar els incendis com a cortina de fum per la crisi de Ceuta

La portaveu adjunta del PP en Les Corts, Nieves Martínez, ha acusat el PSPV d’aprofitar els incendis forestals d’este estiu en la Comunitat Valenciana com a cortina de fum per a ocultar el que definix com un problema molt greu a Ceuta, i ha defensat la gestió i la coordinació institucional durant els focs.

El PSPV acusa el Consell d’insuficient davant els incendis i reclama més recursos reals

El PSPV-PSOE critica que les mesures anunciades per la Generalitat després dels incendis forestals són insuficients i reclama més finançament, transparència i compromís amb la reconstrucció real dels municipis afectats.

Vox vol que es trenquen els acords amb el Marroc si no reconeix la sobirania espanyola de Ceuta i Melilla

Vox ha registrat en Les Corts una iniciativa per exigir al Govern espanyol i a la UE que revisen o suspenguen els acords amb el Marroc si no reconeix la sobirania espanyola sobre Ceuta i Melilla, i reclama també mesures més dures en matèria migratòria.