Espanya encadena tres victòries en tres jornades i avança amb pas ferm cap al Mundial 2026. El dimarts, a Valladolid, li espera Bulgària, cuer del grup, en una cita que pot deixar la seua passada pràcticament encarrilada si es combina amb una ensopegada de Turquia davant Geòrgia. No seria la classificació matemàtica, però sí un colp quasi definitiu en la baralla pel lideratge.
El que necessita Espanya
La selecció suma 9 punts i avantatja en tres a Turquia. A més, té el golaveraje particular pràcticament resolt després del 0-6 de setembre, un matalàs que en una liguilla curt pes tant com un triomf. Encara que Turquia caiguera, encara quedarien sis punts en joc, tres d’ells en el dol directe de novembre, de manera que els comptes finals s’ajornen a la pròxima finestra. En el vestuari, no obstant això, rehúyen les càbales i concentren tot a guanyar a Bulgària amb autoritat.
El vigent campió d’Europa transmet un domini sostingut i una identitat recognoscible: proposa, accelera quan fa olor sang i concedix poc. Els números ho avalen: 11 gols a favor —quasi quatre per partit— i cap punt encaixat amb Unai Simón sota pals. Eixe equilibri entre contundència ofensiva i solidesa defensiva ha elevat la sensació de favoritisme, reforçada pel recent número 1 en el rànquing FIFA.
El mèrit creix si s’afig el context de baixes. Espanya va passar per damunt d’una de les revelacions de l’última Eurocopa malgrat nou absències de pes. No van estar Lamine Yamal, el cervell Rodri —guanyador d’una Pilota d’Or— ni el desequilibri de Nico Williams, a més d’altres noms habituals com Dani Olmo, Morata, Huijsen o Carvajal. La profunditat de plantilla ha sostingut el nivell sense ressentir-se.
Amb Pedri assumint el timó, diversos futbolistes han fet un pas al capdavant. Mikel Oyarzábal ha convertit l’eficàcia en argument per a assentar-se com a referència ofensiva; Le Normand s’ha erigit en cap de la saga; Pedro Porro gana influencia en el carril dret; i Zubimendi ha oferit una solució fiable per a cobrir l’absència de Rodri. Més que rotacions, semblen alternatives reals en la baralla per un lloc.
D’ací a novembre, cada partit de classificació serà també un aparador intern. Amb el bitllet molt encarrilat, la competència per entrar en la llista del Mundial s’intensifica i, amb ella, puja el nivell col·lectiu. L’ambició és clara: arribar al torneig amb inèrcia guanyadora i optar a la segona estrela. No és només una percepció pròpia; el seleccionador de Geòrgia, Willy Sagnol, va definir a Espanya com ‘la millor del món al costat de Portugal‘ i, després de l’últim 2-0, va admetre que el joc de la campiona europea li va semblar ‘d’un altre planeta‘ i que van tindre ‘sort de perdre només 2-0‘.
