El centre de València va acollir una marxa convocada per València pels Drets dels Persones Immigrades sota el lema ‘Cap de bestiar a celebrar’ per a qüestionar el 12 d’octubre. La manifestació va recórrer la ciutat des de la plaça de Sant Agustí fins a la plaça de la Verge i va reunir quaranta col·lectius de persones migrants i entitats que treballen pels seus drets, que van subscriure un manifest comú.
En el text, les organitzacions rebutgen que el 12 d’octubre es presente com a dia d’unitat o hispanitat i critiquen la decisió de la Generalitat d’estendre a tres jornades la celebració de la Hispanitat, a la qual descriuen com una exaltació del privilegi blanc i del llegat colonial. Per als convocants, ampliar l’efemèride reforça un relat que invisibilitza el sofriment històric associat a la conquesta i les seues conseqüències.
Rebuig a la narrativa colonial
El manifest sosté que esta data remet a l’inici de l’espoli, el genocidi i l’esclavitud que van afectar nombrosos pobles. La marxa va ser presentada com un acte de resistència enfront d’un procés colonial que, segons denuncien, no pertany només al passat. En eixa línia, els col·lectius assenyalen que l’ocupació i l’espoli seguixen presents hui en llocs com a Palestina, el Congo o Sudan, la qual cosa connecta el record històric amb realitats contemporànies percebudes com una continuïtat d’aquelles lògiques de dominació.
La protesta va buscar així disputar el sentit de la commemoració, posant en primer pla la veu de les comunitats migrants i la seua experiència. La consigna ‘Cap de bestiar a celebrar’ resumix eixa voluntat de qüestionar una efemèride que, al seu juí, blanqueja la violència originària i normalitza un relat únic sobre la identitat compartida.
Clima i model extractivista
A més, les organitzacions subratllen que els incendis, les danes i altres catàstrofes no són fenòmens aïllats ni purament naturals, sinó conseqüències directes d’un model extractivista i colonial que anteposa el capital a la vida. Des d’eixa mirada, la deterioració ambiental i els seus impactes s’entenen com a resultat de decisions econòmiques i polítiques que carreguen amb major pes sobre les poblacions més vulnerables.
La llista de suports reflectix una aliança àmplia i diversa. Entre les entitats firmants figuren, entre altres, CEAR-PV, CCOO-PV, Intersindical Valenciana, Obrim Fronteres, Regularització Ja, Per tu Dona, Psicòlogues sense Fronteres i València Acull, a més de col·lectius afrodescendents i de comunitats de països com Camerun, el Marroc o Burkina. La convergència d’estes organitzacions reforça el caràcter col·lectiu de la iniciativa i el seu objectiu de visibilitzar les reivindicacions de drets en l’espai públic.
Amb la marxa i la firma del manifest, els col·lectius busquen obrir un debat social sobre el significat del 12 d’octubre, el seu encaix en el present i l’efecte de celebrar la Hispanitat durant diversos dies. La seua demanda central passa per col·locar la dignitat i els drets de les persones migrants en el centre i per qüestionar els relats que, consideren, perpetuen jerarquies heretades del colonialisme.
