El València Basket va caure 93-100 davant el Hapoel Tel Aviv en la quarta jornada de l’Eurolliga, en un Roig Arena sense públic després de la recomanació de les forces de seguretat i la Delegació del Govern. La falta d’ambient va deixar a l’equip local sense el seu empenyiment habitual i una mala arrancada el va obligar a remar a contra corrent durant quasi tot el xoc.
El partit va nàixer fred dins del pavelló i tibant en el context exterior, la qual cosa va desdibuixar l’avantatge de jugar a casa. El conjunt de Pedro Martínez va eixir bla i el Hapoel va castigar cada desajustament: en tot just quatre minuts el marcador ja assenyalava 5-15, amb Vasilije Micic i Elijah Bryant marcant el ritme i trobant tirs còmodes.
El València va tardar a trobar un referent ofensiu estable. El senyal d’alarma va ser clara: el primer jugador local a encadenar dos canastres va ser Neal Sako prop del minut nou. Encara que els taronja van aconseguir acostar-se per moments, Anthony Blakeney i Johnathan Motley van retornar la renda visitant amb accions de potència i encert exterior fins a obrir de nou bretxa (18-29 mediat el segon quart).
De la fredor al arreón abans del descans
Nate Reuvers va canviar la cara del València amb minuts sòlids, contenint a Motley en diverses jugades i sumand en atac. La primera línia defensiva va pujar un o dos punts i l’equip va aconseguir enllaçar un 11-3 que va comprimir el dol just abans del descans: 47-49 i, per fi, sensació de partit igualat.
El pas per vestuaris va servir al Hapoel per a reordenar-se. De nou amb Micic com a guia, l’equip israelià va recuperar matalasset en el marcador. Darius Thompson va tirar del València amb qualitat i lectura, però cada acostament era respost per l’exterior serbi, que va castigar amb triples i penetracions quan la defensa local es tancava. El desavantatge va surar al voltant de la desena, suficient per a obligar el València a jugar amb presses.
Un festival de triples que va fregar la remuntada
El Roig Arena buit va retrunyir amb l’única música possible: una ràfega de cinc triples quasi consecutius. Van anotar Thompson, dos Omari Moore, Kameron Taylor i De Larrea, i el 74-86 es va convertir en un 90-91 que va encendre el tram final mancant dos minuts i mig. Per a completar la gesta, Matt Costello va disposar d’un tir lliure que hauria suposat l’empat, però es va escapar.
En eixe moment va emergir Chris Jones, vell conegut de l’afició valencianista. Va clavar un triple que va tallar en sec la remuntada, va sumar una altra canastra en la següent acció i va rematar des de la línia de personal. Amb eixe colp de mà, el Hapoel va gestionar els últims atacs sense sobresalts fins a segellar el 93-100.
Micic va ser el metrònom visitant, sempre amb una resposta a cada parcial local, i Jones va actuar d’executor en els minuts calents. Al València, Omari Moore va liderar l’anotació, ben secundat per Thompson i Reuvers, però la falta d’un far sostingut durant tres quarts i el llast de l’inici sense energia van penalitzar. La conclusió és tan simple com contundent: sense l’impuls de la graderia i amb dos talents visitants decidint, la reacció es va quedar a un pas.
