“Quantes boles mos engolim”, li sent dir a un xaval d’uns 25 anys mirant la televisió i assentat en la barra d’un bar de prop de l’estació de València. Com que estava al costat seu, em vaig posar a parlar amb ell, de les boles i les mentires que ja s’han generalitzat des de fa un temps. Enganys, se n’han fet i dit sempre, però ara pareix que forma part de l’argumentari comunicatiu d’alguns polítics i algun periodiste, per exemple Miguel Ángel Rodríguez, pseudoperiodiste i verdader comissari polític, i especialment divulgador de boles i faules. Per a este cavaller, una mentira es pot utilitzar com una prova en un procés o investigació judicial o en qualsevol discussió o debat públics.
El xicon que anomene al principi és de València ciutat, cosa que em va alegrar molt, perquè parla un valencià natural i entenedor, un poc allunyat del patró postís establit en sectors de l’ensenyament. La mostra d’eixe parlar genuí és la frase que li vaig sentir dir i he apuntat al principi d’este article. Les quatre paraules són usuals i normatives i registrades en el Diccionari normatiu valencià.
D’estos vocables, el que té més sentits diversos és bola, ja que, a més de significar ‘cos esfèric, pilota i altres, també el sentit de ‘mentira, rumor fals, falsetat, també amb finalitats polítiques o d’un altre gènere’, “És molt mentirós, només diu que boles”. En castellà, col·loquialment, en eixe sentit es pot dir trola, però també bola, registrada en el diccionari de la RAE. Ara està de moda en mitjans de comunicació dir o escriure innecessàriament fake news, que significa ‘notícies falses’. Dic innecessàriament perquè eixe sentit el té o el pot tindre la nostra bola. Per cert, que les paraules mentira, mentirós i derivats són normatives i usables en tots els sentits, i registrades en el Diccionari normatiu valencià. Al costat de mentida i mentider.



