Els guardonats amb els Premis Rei Jaume I 2025 han coincidit que la competitivitat en investigació i desenrotllament és decisiva per al futur immediat. Han advertit que Europa s’està instal·lant en la decadència i que a Espanya encara es pensa com fa vint o trenta anys. També han subratllat que la intel·ligència artificial posarà potes enlaire els fonaments de múltiples sectors. Este dimarts, el rei Felip VI entregarà els guardons de la 37a edició, dotats amb 100.000 euros en cada una de les seues set categories, en la Llotja de València.
Intel·ligència artificial i concentració de poder
Damià Tormo, Premi de Revelació Empresarial, ha assenyalat que tots els fonaments que coneixem canviaran en breu període de temps amb la intel·ligència artificial, però ha lamentat que ací estem encara pensant com ho féiem fa 20 o 30 anys. Eixe desfasament, han apuntat, es traduïx en resistències a adoptar tecnologies i en decisions més lentes del necessari.
Silvia de Sanjosé, Premi d’Investigació Clínica i Salut Pública, ha avisat que la IA arrasarà si no hi ha un mínim de control. S’ha mostrat confiada en la legislació europea, que no és tan oberta i salvatge com la dels Estats Units, on la IA arrasa com un tsunami, i s’ha preguntat com integrar eixa tecnologia sense perdre la professionalitat i el caràcter humanístic de la medicina. En les seues paraules, a Europa tenim un model molt privilegiat però ens estem quedant en la decadència. El repte, han coincidit, passa per protegir valors i accelerar l’adopció per a no quedar arrere.
Jan Eeckhout, Premi d’Economia, ha advertit de la incertesa a curt i mitjà termini que portarà la IA i que seran quatre grans empreses les que guanyaran el control de la tecnologia. El gran perill de la IA és la concentració d’un poder econòmic tan gran, ha recalcat. Una concentració així, han explicat, reduïx la competència, fixa estàndard de facto i eleva barreres d’entrada.
Nuria López-Bigas, Premi d’Investigació Biomèdica, s’ha definit com a optimista per naturalesa i ha apostat per un equilibri: regular per a la ciutadania mantenint valors, però sense perdre competitivitat. No a costa de qualsevol canvi normatiu, ha matisat. En la pràctica, eixa posició reclama regles clares que donen seguretat a la investigació i, alhora, incentius que acceleren la transferència al mercat.
Inversió i regles per a competir
Preguntats per si el 1,5% del PIB en I+D és suficient i per l’impacte de la falta de Pressupostos Generals de l’Estat, Eeckhout ha subratllat la necessitat de complementarietat entre el públic i el privat perquè s’estimulen mútuament, perquè el que importa és el total d’eixa inversió. Si els dos motors tiren alhora, han explicat, l’efecte es multiplica; si un es frena, el conjunt perd tracció.
Tormo ha sigut categòric: no som conscients que això és una supervivència. O invertim en innovació i en una economia més productiva i innovadora o este model no aguanta de cap manera. No és que Espanya estiga per davall, és que Europa està perdent eixa carrera contra la Xina i els Estats Units. Ha afegit que no se si és el 2, el 5 o el 10% el que s’hauria d’invertir en investigació o desenrotllament, però es conformaria que el 100% dels fons destinats a i+D s’executara. Amb això ja aniríem avançant. La baixa execució, han explicat, retarda projectes, desincentiva talent i resta previsibilitat a empreses i centres.
Tormo ha apuntat a més que els Estats Units regula per a les seues empreses, la Xina per al seu Govern i Europa per als ciutadans. Eixa mentalitat és molt difícil canviar-la, i en un moment geopolitico en el qual tot canvia ens fa menys competitius. Eixe enfocament, han detallat, privilegia les garanties, però allarga terminis i eleva costos de compliment per als innovadors europeus.
Per part seua, Luis Mascareñas Cid, Premi d’Investigació Bàsica, ha recordat que encara que en política es parla d’invertir, no sol ser una prioritat en temps de crisi. Ha defés que Espanya no pot ser competitiva a nivell internacional sense un finançament sostingut en el temps i, per a això, ha dit, fan falta pressupostos. La incertesa pressupostària, han conclòs, dificulta la planificació de laboratoris i empreses i frena la consolidació d’equips.
En conjunt, els premiats han reclamat passar dels diagnòstics a l’acció: inversió suficient i executada, regles que protegisquen sense ofegar i una cultura orientada a competir. Amb el lliurament d’este dimarts en la Llotja de València, l’edició reforça eixe missatge en un moment clau per a l’economia del coneixement.
