L’Elx visita este divendres al Getafe amb una dada favorable: en els seus cinc dols de Primera en el Coliseum no ha perdut, amb quatre empats i una victòria. Este registre alimenta la confiança d’un equip que s’ha sentit còmode en un escenari que històricament li ha permés puntuar, quasi sempre en trobades de marcador curt.
Un historial de marcadors curts
En l’últim enfrontament en el camp azulón, en la temporada 2022-23, l’Elx, ja descendit, va firmar un empat 1-1 davant un Getafe dirigit per José Bordalás que es jugava la permanència. Munir va obrir el marcador en els primers minuts i Lucas Boyé va igualar abans del descans. El context va subratllar el valor del punt: malgrat la seua situació, l’equip il·licità va sostindre el pols i va evitar la derrota en un dol de màxima tensió pel que hi havia en joc per al rival.
Un curs abans, 2021-22, va arribar l’única victòria franjiverde en el Coliseum: 0-1 gràcies a una miqueta de Lucas Pérez. La resta de visites en Primera van acabar en taules: 1-1 en 2013-14, 0-0 en 2014-15 i de nou 1-1 en 2020-21. La repetició de resultats ajustats perfila un patró clar: trobades tancades, amb escasses ocasions clares i molt pes de l’orde defensiu.
La sèrie invicta a Getafe descriu un terreny de joc que no se li ennuega a l’Elx. També suggerix un pla que sol donar-li rèdit fora de casa enfront d’este rival: minimitzar riscos, competir cada pilota i aprofitar accions puntuals per a marcar. De cara a la cita d’este divendres, eixa tendència sosté que puntuar en el Coliseum està a l’abast si l’equip reproduïx la concentració i la solidesa mostrades en els seus precedents.
A més, els antecedents reflectixen que, quan el Getafe colpeja primer, l’Elx ha sabut reaccionar a temps, com va ocórrer en 2023 amb l’empat de Boyé abans de l’intermedi. En la resta de xocs, el guió va ser d’equilibri des de l’inici, la qual cosa explica la freqüència de les taules i la sensació que qualsevol detall pot decantar el resultat.
