El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha condemnat a la Conselleria de Sanitat a indemnitzar amb 100.576 euros a les filles d’una dona de 45 anys morta per un tromboembolisme pulmonar bilateral, després de no rebre heparina profilàctica durant un ingrés en el qual va romandre enllitada. La fallada, contra el qual cap recurs, atribuïx el desenllaç a l’omissió del tractament preventiu amb heparina de baix pes molecular.
La Sala estima el recurs contenciós administratiu de la família enfront de la resolució de setembre de 2023 que només havia reconegut 54.156 euros en aplicar la teoria de la pèrdua d’oportunitat, fixant una responsabilitat parcial del 35% i, en la pràctica, reduint un 65% la quantia. Ara, el tribunal descarta eixa reducció i concedix la indemnització íntegra.
Mala praxi i profilaxi omesa
Segons la sentència, la pacient presentava lupus eritematós sistèmic, hipertensió, obesitat i síndrome de Sjögren, amb sospita de síndrome antifosfolípida. Va ingressar a l’Hospital Doctor Peset al desembre de 2019 i gener de 2020 per debilitat a les cames, cefalea i dolors ossis, i va romandre enllitada sense rebre profilaxis amb heparina de baix pes molecular. El 28 de gener de 2020 va morir de manera sobtada, i l’autòpsia va confirmar un tromboembolisme pulmonar bilateral com a causa immediata.
El tribunal subratlla que l’atenció mèdica ‘no es va ajustar a les guies en relació amb la profilaxi HBPM, i més encara tractant-se d’una pacient d’elevat risc de patir trombosi venosa profunda’, i recorda que la falta d’ús d’heparina ‘va ser reconeguda per l’Administració com un fet constitutiu de mala praxi’ el resultat de la qual ‘va ser la defunció’.
Per a la Sala, l’òbit ‘podria haver-se evitat d’haver pautat el tractament tromboprofiláctico, per la qual cosa no procedix la reducció cap de la indemnització‘. En eixa línia, afig que ‘s’ha reconegut que la HBPM havia d’haver sigut prescrita, i la falta de la mateixa va provocar la defunció de la pacient’, per la qual cosa el resultat ‘no admet gradació’ i la compensació ha de calcular-se de manera completa.
La resolució insistix que, en pacients immobilitzats i amb múltiples factors de risc, la profilaxi antitrombòtica busca evitar la trombosi venosa profunda que pot derivar en embòlia pulmonar, com va ocórrer en este cas. L’absència d’eixe protocol preventiu durant l’ingrés enllitat és l’eix de la responsabilitat benvolguda pel tribunal.
Efectes de la resolució
El Defensor del Pacient, entitat que va facilitar la sentència, ha qualificat la fallada de ‘sense precedents’ en el TSJCV, en considerar que este tribunal ‘de manera habitual aplica sistemàticament la teoria de la pèrdua d’oportunitat’. Han mostrat la seua satisfacció perquè en este supòsit no s’haja aplicat esta doctrina, en tractar-se, al seu juí, d’un ‘error objectiu del qual es deriva una indemnització en termes absoluts’.
La defensa va estar dirigida per l’advocada Ica Aznar Congost, del bufet Bruna Advocats, adscrit als servicis jurídics del Defensor del Pacient. Més enllà del cas concret, la decisió pot marcar criteri en reclamacions similars en les quals l’Administració reconeix una mala praxi objectiva: si la relació causal s’acredita com a determinant, el càlcul indemnitzatori tendirà a ser íntegre i no a prorratejar-se per pèrdua d’oportunitat. No obstant això, la sentència no és ferma i pot ser recorreguda.



