Felip VI ha cridat a sumar esforços per a armar un sistema de ciència i tecnologia potent i productiu que reduïsca vulnerabilitats i atraga a socis comercials. El missatge s’ha produït durant la cerimònia de la trenta-setena edició dels Premis Rei Jaume I 2025 en la Llotja dels Mercaders, un acte que ha presidit i al qual no ha assistit el president de la Generalitat en funcions, Carlos Mazón. El rei ha sostingut que la dimensió europea ha sigut fonamental per a competir millor en un món organitzat en grans blocs.
Cooperació i dimensió europea
El monarca ha subratllat que els avanços científics rellevants partixen de la col·laboració entre equips i disciplines. En les seues paraules, ‘els grans assoliments científics partixen de la cooperació, de les sinergies, del treball en equip’, una idea que ha lligat amb la necessitat de reforçar xarxes entre centres d’I+D+i i empreses. Ha argumentat que eixa interacció accelera la transferència de coneixement al teixit productiu, multiplica l’impacte de la inversió i ajuda a diversificar capacitats, la qual cosa reduïx l’exposició a xocs i dependències externes.
En este context, ha destacat que ‘en un món de grans blocs, la Unió -Europea- ens permet competir millor’ i ha insistit que la dimensió europea resulta clau per a tancar la bretxa d’innovació amb els Estats Units i la Xina. Segons ha raonat, una UE més coordinada en finançament, mobilitat i regulació pot concentrar recursos, guanyar escala i atraure talent, factors que han sigut determinants per a convertir resultats de laboratori en solucions i empreses d’alt valor afegit.
Felip VI també s’ha detingut en les dificultats que travessa la investigació: formació llarga, finançament complex i resultats no assegurats. Ha advertit que una conjuntura geopolítica poc procliu a l’intercanvi científic internacional ha afegit incertesa i ha pogut desincentivar vocacions i suports. Per això, ha apel·lat a perseverar en la cooperació i ha recordat la lliçó citada de Mario Draghi: ‘construïm la nostra prosperitat sobre l’obertura i el multilateralisme‘. Al seu juí, el creixent número de Nobel concedits a equips il·lustra que la ciència progressa quan es treballa en comú.
El rei ha començat la seua intervenció amb un record a les zones afectades per la dana del passat any. Ha reconegut que ‘la reconstrucció avança, encara que mai suficientment ràpid’ i que la normalitat torna de manera gradual, però ha admés que ‘hi ha pèrdues que són irreparables i irrecuperables’. Ha reiterat la seua proximitat i el suport de la Corona, subratllant que encara queda per fer per a superar els efectes materials i emocionals del desastre.
Premis Rei Jaume I 2025
Felip VI ha posat als premiats com a exemple de l’esperit d’obertura i col·laboració que ha defés. Ha remarcat trajectòries que han combinat formació en centres nacionals i estrangers, lideratge de laboratoris i instituts i compromís amb la formació de jóvens investigadors. S’ha recolzat en la màxima atribuïda a Aristòtil, ‘l’excel·lència no és un acte, sinó un hàbit’, per a encoratjar a les noves vocacions: no hi ha temps millor emprat que el de la formació, un aprenentatge que dura tota la vida.
El rei ha entregat els guardons a José Luis Mascareñas (Investigació Bàsica), Jan Eeckhout (Economia), Nuria López-Bigas (Investigació Biomèdica), Victoria Reyes (Protecció Medi Ambient), María Jesús Vicent (Noves Tecnologies), Damià Tormo (Revelació Empresarial) i Silvia de Sanjosé (Investigació Clínica i Salut Pública). Els premis estan dotats amb 100.000 euros per cada una de les seues set categories, amb la condició que una part es reinvertisca en les pròpies investigacions i en emprenedoria, un mecanisme que ha sigut interpretat com una via per a assegurar retorn i continuïtat. El jurat ha estat integrat per vint premis Nobel, la qual cosa ha reforçat el prestigi internacional de la fallada. El monarca ha intervingut en valencià i castellà i ha conclòs que, per separat, els mèrits dels guardonats han sigut notables, però que la clau residix en la suma: ‘en l’amalgama dels vostres esforços, està la clau del que podem fer quan treballem junts com a país’.
