L’Elx ha completat el primer terç de la competició amb un balanç sòlid: 16 punts, posició de mitat de taula, cinc d’avantatge sobre el descens i sensacions positives en el joc. L’equip ha enllaçat sis jornades sense victòria, però ha sostingut el seu pla i es manté invicte en el seu estadi, un factor que li permet competir sense sobresalts fins i tot després de mesurar-se a cinc dels sis primers classificats.
Invicte a casa i competitiu
La frenada en la puntuació (tres de 18 en les últimes sis dates) conviu amb una línia de joc consistent. El conjunt il·licità ha confirmat que la seua proposta combinativa i ofensiva funciona en l’elit malgrat la seua condició d’equip modest, i ha sigut capaç de discutir els partits a rivals de tots els perfils.
L’arrancada va ser brillant: va firmar el seu millor inici històric en Primera després de set jornades sense perdre, una ratxa que el va portar durant diverses setmanes a zones europees. Eixe matalàs inicial explica que, fins i tot amb el sot recent, l’equip afronte el calendari amb marge i sense urgències classificatòries.
En els xocs directes per la permanència, l’Elx va aconseguir victòries que poden resultar determinants davant Llevant (2-0) i Oviedo (1-0). A més, no va claudicar en eixides exigents com Sevilla (2-2) i Pamplona (1-1). També va sumar empats d’alt valor anímic contra l’Atlètic (1-1) i, en l’última jornada, enfront del Reial Madrid (2-2), al qual va tindre contra les cordes en el Martínez Valero. Només davant Espanyol (1-0) i, especialment, enfront de l’Esportiu Alabés (3-1) va ser superat amb claredat en joc i marcador, i així i tot va deixar fases competitives.
Després del gran inici, Eder Sarabia va arribar a admetre que l’equip tenia més punts que jugue; en les últimes setmanes la tendència s’ha invertit: sense guanyar, ha mostrat arguments suficients per a sumar més davant Athletic Club, Reial Societat o Reial Madrid. La idea ha guanyat continuïtat, amb pressió coordinada, possessions més llargues i millor gestió dels partits.
Dins del bon to col·lectiu han destacat peces com el lateral Álvaro Núñez; els centrals Víctor Chust i David Affengruber; els migcampistes Aleix Febas i Marc Aguado; l’extrem Germán Valera; i els davanters Rafa Mir i André da Silva, màxims golejadors. La competència sota pals entre Matías Dituro i Iñaki Peña ha elevat el nivell de la porteria, mentres que les rotacions en banda han mantingut fresc el pla sense perdre identitat.
Sarabia evita fixar metes de classificació i centra el discurs a créixer setmana a setmana. Amb un tram de calendari més assequible per davant, davant rivals d’objectius similars, la prioritat passa per sumar per a sostindre la distància actual i prolongar una travessia per Primera que, fins ara, transcorre sense sofriment.
