Representants de CCOO, UGT i CSIF s’han concentrat este dimecres a València per a denunciar que els grans grups hospitalaris privats rebutgen constituir una patronal autonòmica, pas imprescindible per a obrir la taula del nou conveni de la sanitat privada, congelat des de 2016. Reclamen a la CEV que medie i advertixen que, si no hi ha avanços, iniciaran els tràmits per a aplicar un conveni d’una altra comunitat amb l’objectiu de ‘posar fi a les desigualtats territorials i protegir els drets de quasi 20.000 professionals del sector’.
Desenes de persones van participar en la protesta enfront de la seu de la CEV després d’una pancarta amb el lema ‘Sanitat privada Comunitat Valenciana. Exigix un conveni digne!!!’. Els sindicats sostenen que els grans grups ‘es neguen al fet que hi haja millores laborals. El personal manté condicions laborals precàries mentres que les empreses només busquen beneficis econòmics’.
El nucli del conflicte, subratllen, és l’absència d’una patronal legitimada que represente a les empreses del sector davant els treballadors. Sense eixe interlocutor no pot constituir-se una negociació col·lectiva d’àmbit autonòmic i les condicions seguixen ancorades a marcs obsolets, sense actualitzacions salarials ni de jornada acordades des de 2016. Per això demanen a la CEV que promoga la unió de companyies representatives —especialment els grans grups— per a formalitzar eixa patronal i asseure’s a negociar.
Bretxa territorial i bloqueig salarial
La disparitat per províncies agreuja el malestar. A València, els sous del personal de la sanitat privada romanen congelats des de fa 9 anys; a Castelló, el sector està sense conveni des de fa més de 12, excepte l’hospital Vithas, que compta amb conveni d’empresa. Esta situació ‘provoca discriminació, precarietat i una alta rotació de professionals’, amb plantilles que canvien amb freqüència i dificultats per a fidelizar talent.
A Alacant, segons denuncien, s’ha reactivat la patronal amb l’únic objectiu de frenar els efectes del conveni que regix els centres hospitalaris des de 1992, on els increments salarials es lliguen a l’IPC en un període de forta inflació. Els sindicats qualifiquen de ‘intolerable’ que els grans grups ‘sol vulguen constituir-se com a patronal a Alacant per a renegociar els beneficis d’este conveni a la baixa, però es neguen a associar-se per a impulsar un conveni autonòmic que harmonitze el sector’.
El problema s’agreuja en nombrosos centres sense hospitalització, que ‘ni tan sols tenen conveni d’aplicació i es regixen per l’Estatut dels Treballadors, norma insuficient per a regular a un sector amb tantes especificitats’. Esta falta de marc comú genera decisions desiguals entre empreses, incertesa en les plantilles i negociacions case per cas, amb el risc de conflictes recurrents.
La mobilització no és aïllada. El personal ‘ha demostrat el seu cansament i malestar’ en protestes anteriors davant centres privats com IMED, IVI, Quirón, 9 d’Octubre o Eresa Campanar. Si la situació no canvia, els sindicats van insistir que activaran les gestions per a aplicar un conveni d’una altra comunitat, la qual cosa suposaria un canvi immediat de referència laboral per als centres valencians.
Al seu juí, ‘les condicions laborals són cada vegada més precàries, la qual cosa amenaça amb fer insostenible el model a mitjà termini’, fins al punt que ‘difícilment es puguen cobrir tots els llocs de treball necessaris per al desenrotllament de l’activitat en el sector’. El missatge a l’empresariat és clar: sense una patronal legitimada i un calendari de negociació, el bloqueig es cronifica i el risc de desproveïment de professionals augmenta.
