El Tribunal Suprem ha eximit de responsabilitat a l’entitat quan l’ordenant introduïx un IBAN erroni en una transferència. La Sala civil ha estimat el recurs de Caixa Popular contra una fallada de 2021 de l’Audiència Provincial de València.
El litigi va partir d’una orde de pagament per una mica més de 15.800 euros en la qual el client va identificar correctament el nom del beneficiari i el concepte, però va consignar l’IBAN amb errors. L’entitat va executar l’operació conforme a eixe identificador i els diners es va abonar en un compte distint de la prevista per l’ordenant.
El Suprem ha tingut en compte els arguments de Caixa Popular i ha rebutjat que s’haja vulnerat la legislació de servicis de pagament ni la normativa europea sobre el règim de responsabilitat dels proveïdors ‘per l’execució d’ordes de pagament de conformitat amb l’identificador únic’. És a dir, sota el marc aplicable al cas, l’IBAN preval enfront d’altres dades quan existix discrepància causada pel propi client.
En el recorregut judicial, un jutjat de primera instància va donar la raó al banc; l’Audiència Provincial, en canvi, va avalar la pretensió del client i va declarar la responsabilitat de l’entitat. L’alt tribunal ha corregit eixe criteri i ha confirmat que l’error en l’IBAN imputable a l’ordenant trasllada a este les conseqüències de l’operació.
Què canvia amb la nova verificació del beneficiari
Des del 9 d’octubre està vigent un reglament europeu aprovat en 2024 que obliga a verificar que el nom del beneficiari coincidix amb l’IBAN abans d’executar transferències instantànies en euros. La norma assenyala: ‘El proveïdor de servicis de pagament de l’ordenant oferirà un servici de garantia de verificació del beneficiari, que confirme si el nom del beneficiari coincidix amb el titular de l’IBAN abans d’executar la transferència’.
Esta obligació introduïx una capa addicional de control en els pagaments instantanis, orientada a reduir errors i fraus, però el present assumpte s’ha resolt amb la regulació anterior, en la qual l’acarament de l’IBAN amb el titular no era exigible.
En paral·lel, el despatx Navas & Cusí xifra en uns 170 milions d’euros l’impacte del ‘phishing‘ per a les entitats espanyoles en 2025. El seu soci director, Juan Ignacio Navas, recalca que la norma vigent fins ara implicava que el banc havia de col·laborar a desfer el frau, però no tenia obligació de comprovar si l’IBAN pertanyia al titular indicat, i que eixe punt ha canviat des del 9 d’octubre.
Per als usuaris, la conseqüència immediata és clara: revisar amb atenció l’IBAN abans d’enviar una transferència continua sent determinant. Amb la nova verificació en pagaments instantanis hi haurà més salvaguardes, però la dada única que identifica el compte manté la seua rellevància en l’execució de les ordes.
