La jutgessa de Catarroja ha desestimat la petició de l’acusació popular que exercix Fes-te Sentir per a citar com a testimoni al president del Govern, Pedro Sánchez, en la causa penal que investiga la gestió de la DANA. La resolució arriba després que ja s’hagen acordat declaracions testificals com la del president del PP, Alberto Núñez Feijóo.
La sol·licitud se sustentava en un missatge que Sánchez va enviar a les 22.50 del 29 d’octubre de 2024 al llavors president de la Generalitat, Carlos Mazón. L’acte subratlla que eixa hora ‘s’aparta radicalment del moment en què es va produir el procés de presa de decisions’, ja que l’últim dels avisos És-Alert a la població es va remetre a les 20.57. Per això, la magistrada considera la prova ‘clarament improcedent’ i recalca que no es pot equiparar ‘de cap manera’ a les testificals ja admeses. En el cas de Feijóo, el jutjat ha valorat la seua eventual utilitat perquè el líder del PP va afirmar haver estat informat ‘a temps real’ per Mazón durant l’emergència, extrem que podria aportar context sobre el flux d’informació entre institucions.
Motius i abast de la decisió
El criteri aplicat per la jutgessa pivota sobre la pertinència i la utilitat de les diligències. En situar el missatge en una franja posterior a l’enviament de l’últim És-Alert —el sistema d’alertes a la població en emergències—, la resolució conclou que esta comunicació no hauria incidit en l’activació d’avisos ni en decisions que ja estaven adoptades. Amb eixe enquadrament temporal, cridar a Sánchez mancaria de connexió directa amb els fets que s’investiguen i suposaria una dilació innecessària del procediment.
En paral·lel, la jutgessa ha demanat a la Direcció General de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions de la Generalitat que informe sobre la viabilitat de recuperar els missatges de WhatsApp intercanviats eixe dia entre José Manuel Cuenca, llavors secretari autonòmic del Gabinet de Presidència, i el president Carlos Mazón. Esta anàlisi tècnica permetria reconstruir la cronologia interna de comunicacions i comprovar com es va transmetre la informació dins del nucli de decisió autonòmic durant les hores crítiques.
El manteniment de la testifical de Feijóo, ja acordada, respon al fet que el seu relat pot ajudar a verificar quines dades va rebre des de la Generalitat i en quins moments, així com a contrastar si va haver-hi coordinació efectiva entre responsables polítics. Segons raona l’acte, eixa declaració sí que guarda relació immediata amb els fets i amb la cadena de decisions examinada pel jutjat.
Amb estes diligències, la instrucció avança prioritzant proves que aporten claredat sobre l’encaix temporal de decisions i alertes, i descartant unes altres que, per quedar fora d’eixe marc, no resulten pertinents. La investigació seguix centrada en actuacions i comunicacions prèvies a les 20.57, quan es va remetre l’últim És-Alert a la població
