Juanfran Pérez Llorca ha usat la seua i nostra llengua, la valenciana, en l’acte de la seua elecció com a president de la Generalitat. Això no hauria de ser un fet noticiable, però com que el seu predecessor ocupant de la Presidència de la primera institució valenciana només deia “Bon dia” i “Adeu”, i algun discurs llegit pel 9 d’Octubre, com també feien altres tres caps del Consell valencià, sentir parlar en valencià eixe alt càrrec és una bona notícia per a celebrar. El ja nou president també es va desmarcar de l’anterior màxim dirigent valencià pel que fa al reconeiximent de l’Acadèmia de la Llengua i la seua funció com a entitat normativa del valencià.
Si als funcionaris de l’Administració valenciana se’ls demana o se’ls exigix, d’una manera o altra, la possessió de certificats de coneixement de valencià i el seu ús en el treball, almenys en teoria, als càrrecs polítics també se’ls hauria de demanar algun grau de coneixement i algun ús caldria demanar-los. ¿Algú s’imagina un president de la Generalitat de Catalunya parlant només en castellà en el Parlament català i en actes públics en els territoris d’este domini lingüístic?
Un polític valencià que aspire a ser representant o tindre un càrrec polític valencià hauria de sentir-se identificat amb la principal i més distintiva senya d’identitat valenciana i tindre capacitat per a usar-la i fer-la valdre. Per altra banda, com anem dient alguns, la política de foment i ús del valencià deu tindre una dimensió transversal, de tots o de la gran majoria de representants del poble valencià, de dretes i d’esquerres. I transversals van ser l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, la posada en marxa de Canal 9 i la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I transversal pretenia ser el Decàleg d’Ares, guia lingüística per a l’ús d’esta llengua en l’Administració de la Generalitat, anunciat per Esteban González Pons en 2003 quan era conseller de Cultura. Un decàleg que emulava les instruccions de Manuel Fraga, quan era president de la Xunta de Galícia, sobre l’ús del gallec per als alts càrrecs de la institució autonòmica gallega quan parlaven en actes públics. Com sabem, Fraga no era un esquerrà ni un independentiste, sinó un dretà conservador, però amant i usuari de la seua llengua.
Molts valencians castellanoparlants des de ben menuts, en fer-se adolescents o de més edat, aprenen valencià i el parlen en moltíssimes ocasions i es convertixen en bilingües, com som tots els valencianoparlants. De la mateixa manera, tot aquell que aspire a tindre responsabilitats polítiques hauria d’enriquir el seu bagatge lingüístic aprenent i fent visible el valencià en la seua parla, més allà del “Bon dia” i “adeu”, perquè, com a valencià, esta també és la seua llengua i la seua senya d’identitat més distintiva.
I que bé estaria que es fera un pacte transversal per l’ús del valencià entre la majoria ben qualificada dels components de les Corts Valencianes. Si s’ha fet en altres ocasions, també poden haver-n’hi altres ara i sempre.
I que bé estaria també que el nou president de la Generalitat destacara pel reconeiximent, defensa i ús d’esta llengua.
