L’arquitecte Alejandro Escribano, autor del Pla General de València, ha sostingut davant la comissió d’investigació sobre la dana que la seua neboda, morta en les inundacions del 29 d’octubre de 2024, probablement estaria visca si la Via Verda s’haguera executat. Segons la seua exposició, eixa infraestructura hauria permés desviar part del cabal cap a la mar, rebaixant la làmina d’aigua en zones crítiques i reduint el risc mortal per a veïns atrapats en vivendes i carrers.
Desviament de cabals i nivell d’aigua
‘La diferència entre dos metres i un metre d’aigua és la diferència entre viure o morir, és la diferència entre acabar en una tintoreria netejant la roba o acabar en un tanatori’, ha afirmat amb emoció. Ha afegit que la seua neboda seguiria visca si eixes obres de protecció hagueren estat en servici i que, a més, hi hauria hagut menys víctimes que les 230 registrades si la població haguera rebut a temps un missatge d’alerta: ‘les dos coses van fallar’.
Escribano ha qualificat la inundació del 29 d’octubre com un episodi absolutament excepcional, amb cabals estimats d’entre 2.500 i 3.000 metres cúbics per segon i un període de retorn que situa el fenomen per damunt dels 500 anys, a l’entorn dels mil o mil cinc-cents. En eixe context, ha explicat que la Via Verda hauria pogut derivar a la mar uns 700 metres cúbics per segon, que sumats als 800 de la capacitat existent, haurien permés absorbir prop de 1.500. Encara que no cabia tota l’aigua, eixa descàrrega complementària, ha dit, hauria rebaixat prou el nivell com perquè persones en risc extrem tingueren marge per a salvar-se. ‘No cabia tota l’aigua, però la baixada de nivell probablement hauria sigut suficient perquè una persona jove i atlètica com ella s’haguera pogut salvar’.
L’urbanista ha defés combinar solucions basades en la naturalesa —com a parcs inundables que laminen avingudes— amb infraestructures capaces d’evacuar l’excedent cap a la mar quan la intensitat supera amb escreix l’esperable. Al seu juí, la clau és minimitzar el mal inevitable en episodis extrems i accelerar el desguàs per a acurtar l’exposició de la població.
Gestió d’emergències i planificació territorial
Al costat de les obres, Escribano ha insistit a professionalitzar la resposta davant emergències. Va recordar que en catàstrofes d’alt risc és determinant qui dirigix l’operatiu i va citar l’incendi de Notre Dona’m com a exemple de gestió tècnica eficaç. En eixa línia, ha defés que el Cecopi estiga liderat per professionals per a guanyar minuts crítics, coordinar recursos i assegurar que els avisos de perill arriben de manera primerenca a la ciutadania.
En el pla normatiu i de planificació, ha assenyalat que la llei de l’Horta valenciana ‘era un obstacle objectiu a l’execució de qualsevol infraestructura hidràulica’. També ha subratllat l’escenari de canvi climàtic: ‘existix, es produiran pluges més potents i cal estar preparats’. Per això, ha demanat superar els plans urbanístics aïllats de cada municipi de l’àrea metropolitana i apostar per plans sectorials que aborden problemes concrets de mobilitat, ocupació del sòl i infraestructures hidràuliques amb una visió de conjunt.
Finalment, ha valorat que el nou Pla d’Acció Territorial sobre prevenció del risc d’inundació en la Comunitat Valenciana (Patrivoca) ‘ha d’anar molt més allà’. Al seu juí, ha de regular aspectes operatius com l’accés segur a les primeres plantes de les vivendes perquè, en cas de crescuda sobtada, ningú quede atrapat sense una via d’eixida.
