Investigadors de la Universitat d’Alacant han creat un dispositiu biodegradable que allibera un compost orgànic volàtil amb efecte repel·lent enfront del morrut negre de la platanera. El mecanisme desorienta a l’insecte fins a impedir que localitze el cultiu i reduïx els danys en les plantacions.
La solució, innòcua per al medi ambient, és fruit del treball del grup de Fitopatologia i de l’equip de Materials Carbonosos i Medi Ambient de la UA. S’emmarca en el projecte europeu CropSafe, orientat a desenrotllar pesticides verds a partir de residus naturals com a alternativa als productes sintètics que s’empren contra plagues i patògens.
El morrut negre, originari de la regió indiomalaya i hui estés per les principals zones productores de plàtan, és una de les plagues més nocives per a este cultiu, especialment en àrees com Canàries. Investigacions prèvies de l’equip van confirmar que uns certs fongs associats a plataneras canàries produïxen compostos volàtils; entre ells, un majoritari identificat com C5 va mostrar un clar efecte repel·lent.
Activitat repel·lent prolongada
Després de dos anys de treball, l’equip ha desenrotllat i sol·licitat la patent d’un sistema basat en una matriu carbonosa porosa que adsorbe el COV i l’allibera de forma sostinguda i controlada. Els dispositius, fabricats amb carbó activat procedent de residus forestals i incorporats en una bossa porosa tancada, faciliten el seu maneig en camp i aporten seguretat per a qui els instal·la.
Les proves han demostrat que l’activitat repel·lent es manté durant més de 28 dies. Este període prolongat reduïx la dependència d’insecticides químics i l’impacte ambiental de dispensadors plàstics convencionals. En evitar pics d’alliberament i mantindre un flux continu del compost, s’optimitzen els reemplaçaments i es disminuïxen les visites al cultiu.
Els assajos en laboratori i en entorns controlats han acreditat l’alliberament prolongat i l’efecte sobre el comportament de l’insecte, que es desorienta i no detecta el menjar. Amb estos resultats, arranquen els primers assajos en plantacions del Grup Regional de Cooperatives Plataneras de Canàries. La tecnologia no requerix equips especialitzats ni formació avançada, la qual cosa suposa estalvi de temps i menors costos laborals per als agricultors.



