Investigadors de la Universitat d’Alacant han creat un dispositiu biodegradable que allibera un compost orgànic volàtil capaç de repel·lir al morrut negre de la platanera. El mecanisme desorienta a este insecte, molt adaptat al cultiu, de manera que no localitza el menjar ni perfora les plantes. La plaga, estesa hui per les principals àrees productores de plàtan, és considerada una de les més greus per a este cultiu a tot el món.
La tecnologia és fruit de la trajectòria del grup de Fitopatologia de la UA, dirigit per Luis Vicente López Llorca i Federico López Moya, en col·laboració amb les investigadores María Ángeles Lillo Ródenas i María del Carmen Román Martínez del grup Materials Carbonosos i Medi Ambient del IUMA. L’objectiu comú ha sigut obtindre una solució eficaç i innòcua amb l’entorn, alineada amb la transició cap a alternatives de control basades en recursos naturals.
Activitat repel·lent durant més de 28 dies
Després de dos anys de treball, l’equip ha desenrotllat i patentat un sistema de control basat en una matriu carbonosa que reté el compost repel·lent per adsorció en la seua estructura porosa i l’allibera de forma sostinguda i controlada. La investigadora predoctoral Elena Tane detalla que el material porós actua com a depòsit del repel·lent i manté el seu efecte més de 28 dies. En prolongar l’emissió, el dispositiu reduïx intervencions de camp i ajuda a limitar la dependència d’insecticides químics, alhora que evita l’ús de dispensadors plàstics convencionals.
El suport està fabricat amb carbó activat derivat de residus forestals, allotjat en una bossa tancada i porosa que facilita el seu maneig en l’explotació agrícola. En proves de laboratori i en entorns controlats, els dispositius han demostrat alliberar el compost durant períodes prolongats i modificar el comportament de l’insecte, que es desorienta i deixa de fer olor l’aliment. Este alliberament sostingut implica menys reposicions i una protecció més uniforme del cultiu entre aplicacions, amb l’impuls afegit d’aprofitar subproductes d’origen natural en un enfocament d’economia circular.
L’origen del repel·lent està en estudis previs amb fongs presents en plantacions de platanera a Canàries, capaces de produir diferents compostos orgànics volàtils. Entre ells, un dels majoritaris, denominat C5, va mostrar un efecte clar enfront del morrut negre. Esta via biològica encaixa amb el projecte europeu CropSafe, centrat en desenrotllar alternatives de base natural per a protegir cultius clau. En paraules de Luis Vicente López Llorca: ‘Este treball suposa una de les línies d’investigació dins del projecte europeu CropSafe que té com a finalitat desenrotllar pesticides verds que substituïsquen als productes sintètics contra plagues i patògens que amenacen cultius clau per a la seguretat alimentària, emprant residus d’origen natural’.
Assajos a Canàries i beneficis per al camp
Amb els resultats de laboratori, s’inicien els primers assajos en plantacions del Grup Regional de Cooperatives Plataneras de Canàries. La tecnologia, protegida mitjançant sol·licitud de patent, no requerix equips especialitzats ni formació tècnica avançada, la qual cosa es traduïx en estalvi de temps i costos laborals per als agricultors. En tractar-se d’un dispositiu llest per a usar, la seua instal·lació en la parcel·la és senzilla i segura.
Si els assajos confirmen l’eficàcia observada, el sistema pot consolidar-se com una solució sostenible per a protegir la platanera, en reduir la pressió del morrut i la necessitat de tractaments químics. El seu disseny biodegradable i l’ús de carbó activat procedent de residus forestals disminuïxen l’impacte ambiental respecte a alternatives amb plàstics, alhora que aporten una ferramenta pràctica per a millorar la sanitat del cultiu.
