La pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de 2025 ha entrat en vigor este 1 de gener i es convertix en la quarta aplicació d’esta mesura en l’autogovern valencià. La decisió prolonga els comptes ja aprovats en Les Corts i manté operativa la gestió pública fins que s’aprove i es publique la llei de pressupostos de 2026, encadenant una segona pròrroga en la legislatura.
Els actuals pressupostos autonòmics van entrar en vigor l’1 de juny de 2025 després de la seua aprovació amb els vots del PP i Vox, i continuaran vigents fins que existisca un nou marc legal per a 2026. Amb la pròrroga, el Consell preserva la continuïtat de projectes i servicis mentres culmina la tramitació dels pròxims comptes.
Les dos primeres pròrrogues pressupostàries es van aplicar en la segona legislatura, en 1987 i en 1989, amb un Govern presidit en minoria per Joan Lerma, que disposava de 42 dels 89 diputats en un Parlament amb cinc grups. Al desembre de 1987 es va recórrer per primera vegada a esta fórmula fins que el 8 de març de 1988 es va publicar la nova llei de pressupostos, i es va tornar a aplicar al desembre de 1989, després dels efectes de la vaga general contra Felipe González, fins que el 31 de maig de 1990 es van aprovar comptes nous.
A partir de llavors, es van succeir sis legislatures amb aprovació anual: en 1995 pels vots del PP i Unió Valenciana, de 1999 a 2015 per la majoria absoluta del PP i, després, durant els huit anys del Botànic amb els suports de l’esquerra. Eixe cicle va consolidar una dinàmica en la qual els pressupostos començaven la seua tramitació abans de finalitzar octubre i s’aprovaven al desembre.
Dels anys 80 a hui
L’onzena legislatura va començar a mitjan 2023 amb un pacte de govern entre PP i Vox que va permetre a la fi d’eixe any l’aprovació dels primers pressupostos de Carlos Mazón gràcies a eixa majoria. A mitjan 2024 Vox es va eixir de tots els Governs regionals on estava coalitzat, la qual cosa va generar dubtes sobre la viabilitat de nous comptes. Els pressupostos s’anaven a enviar a les Corts el 31 d’octubre, però dos dies abans va ocórrer la tragèdia de la dana i al desembre es va optar per aplicar, 35 anys després, la pròrroga. L’emergència va alterar l’agenda i va espentar a triar la continuïtat com a via més ràpida per a no desatendre prioritats urgents.
Mazón va anunciar al març de 2025 un inici d’acord amb Vox que va permetre, a la fi de maig, aprovar uns comptes centrats en gran part en la reconstrucció postdana i en les quals es van assumir postulats d’eixa formació sobre immigració, el Pacte Verd i la reducció d’ajudes al valencià. L’enteniment va assegurar la majoria i va orientar el contingut cap als compromisos compartits pels dos socis.
La pròrroga de 2025
Els pressupostos de 2025 van entrar en vigor l’1 de juny i el Consell, presidit des de principis de desembre per Juanfran Pérez Llorca després de la dimissió de Mazón per la seua gestió de la dana, ha optat per prorrogar-los fins que tire avant una nova llei pressupostària. El relleu en la presidència i la reorganització interna han aconsellat estirar el marc vigent en lloc de reobrir immediatament una tramitació completa.
La segona pròrroga consecutiva de la legislatura s’ha justificat per l’existència d’un pressupost recent que sosté el Pla de Recuperació i Reconstrucció després de la dana, per la nova estructura del Consell i perquè el Govern d’Espanya no ha presentat per tercer any els seus propis comptes. En la pràctica, la continuïtat preserva el finançament de la reconstrucció i evita detindre programes ja en marxa, alhora que guanya temps per a ajustar partides al nou organigrama i a un escenari estatal encara sense pressupostos.
Quan el Consell present els pressupostos de 2026, els tercers d’esta legislatura, necessitarà recaptar de nou el suport de Vox, ja que els 40 vots del grup popular queden deu per davall de la majoria absoluta, que sí que s’aconseguix amb els 13 diputats de Vox. Amb eixa aritmètica, la negociació tornarà a ser determinant i la pròrroga actual actua com a pont cap a eixe acord.
