Compromís per València ha denunciat que el govern municipal de María José Catalá comença 2026 amb una pujada encoberta d’impostos que contradiu el relat de baixada fiscal. La formació ha advertit que l’augment es percep mes a mes en el rebut de l’aigua en un context de lloguers disparats i de llars amb poc marge per a arribar a fi de mes.
Pujada encoberta en el rebut de l’aigua
La portaveu Papi Robles ha explicat que en el mateix rebut de l’aigua s’acumulen l’increment de la taxa metropolitana de residus —la Tamer—, la nova taxa d’escombraries i la tarifa d’inversions que Emivasa repercutirà a partir d’octubre. Segons Robles, l’efecte combinat estreta encara més els pressupostos familiars perquè cada concepte s’afig sobre l’anterior: ‘El resultat és molt clar: cada mes les famílies paguen més’.
Sobre la nova taxa d’escombraries aprovada al desembre de 2024 pel govern de PP i Vox —aplicable des d’enguany—, Robles ha recordat que és ‘ja la més cara de tot l’Estat’ i que s’ha dissenyat ‘amb un objectiu purament recaptatori’. Augmentarà entre 120 i 360 euros en funció del consum d’aigua i del tipus de família, i en 2026 es pagarà tant la taxa corresponent a 2025 com la de 2026, segons la formació. Este doble càrrec, ha afegit, tensiona la liquiditat mensual de les llars en concentrar en un mateix exercici costos que habitualment es repartixen en dos.
‘Milers de famílies de la ciutat patiran una pujada en la mensualitat dels seus lloguers en 2026. En este context crític, especialment a València, una de les grans ciutats de l’Estat amb majors increments, el govern municipal de Catalá oferix un inici d’any encara més complicat’, ha indicat Robles.
Falta de bonificacions i crítica al relat fiscal
Segons ha assenyalat, la nova taxa no respon a criteris ambientals ni de justícia social, sinó ‘a la necessitat de quadrar els comptes municipals després d’haver rebaixat impostos a les rendes més altes’. La portaveu ha remarcat a més que ‘La llei permet aplicar bonificacions socials i ambientals, però el govern de Catalá ha decidit no fer-lo i fer pagar el mateix a tothom’. Per a Compromís, l’absència de bonificacions fa que l’esforç siga idèntic per a llars amb realitats molt distintes, la qual cosa agreuja l’impacte en les economies més ajustades.
Des de la formació han volgut deixar clar que les inversions en servicis bàsics com l’aigua o la gestió de residus són necessàries i imprescindibles per a la ciutat. Robles ha subratllat que el debat no és si cal invertir, ‘sinó com es financen eixes inversions i sobre qui recau el cost’. En la seua opinió, el finançament hauria de prioritzar criteris de progressivitat per a repartir la càrrega de forma més proporcional a la capacitat econòmica.
Robles ha criticat que el govern municipal ‘haja optat per l’opció més fàcil i menys justa: carregar el pes sobre la ciutadania en lloc d’aplicar criteris de progressivitat’. I ha denunciat la contradicció entre el relat i els fets: ‘Baixar un impost mentres pugen uns altres per la porta de darrere no és una rebaixa fiscal. Governar és entendre el context social i protegir la gent, no maquillar xifres mentres s’encarix el cost de viure a València’.



