El Celta va arrancar 2026 amb una golejada 4-1 al València que complica el futur de Carlos Corberán en la banqueta de Mestalla. El marcador, ampli i contundent, va expressar la diferència entre l’eficàcia local i les dubtes visitants, i va deixar al tècnic sota un focus encara més intens.
El partit es va inclinar per la capacitat del Celta per a convertir en gol cada desajustament rival. El València va pagar car els seus errors en eixida i en àrea pròpia, i cada concessió va tindre resposta immediata. L’acumulació de fallades va desordenar a l’equip visitant i va permetre als locals marcar el ritme i tancar el xoc amb autoritat.
Errors i lesió decisius
La nit va acabar pitjor per al València amb la lesió en la recta final del seu porter, Julen Agirrezabala. La incidència agreuja el panorama després del 4-1, perquè afig incertesa a una plantilla que ja s’havia vist superada i obliga a reorganitzar-se en un lloc clau mentres es coneix l’abast del problema.
Per al Celta, el triomf suposa un impuls anímic i confirma un pla clar: pressionar, forçar l’error i ser contundent en l’àrea contrària. Amb el partit sota control, l’equip celeste no va concedir respir i va gestionar millor els moments calents, la qual cosa explica la distància final en el marcador.
El València, per part seua, marxa amb una derrota que transcendix el resultat. La imatge de fragilitat, la falta de resposta després d’encaixar i la lesió de la seua portera alimenten els dubtes entorn del projecte. La pressió sobre Corberán augmenta per la combinació d’un marcador inflat i sensacions negatives que deixen a l’equip obligat a reaccionar immediatament.
L’any s’obri amb sensacions oposades: el Celta guanya confiança i reforça el seu pla; el València queda amb tasques urgents per a corregir errors i recuperar solidesa. Amb la banqueta de Mestalla en el focus, cada decisió a partir d’ara pesarà més en el rumb de l’equip.
