Els agricultors espanyols esperen que 2026 marque un punt d’inflexió per a facilitar el relleu generacional en el camp, amb suport de la Unió Europea tant en la negociació de la pròxima Política Agrària Comuna com en els acords comercials. Des de Asaja, Juan José Álvarez ha assenyalat que es requerix una simplificació real dels tràmits, ha instat a donar suport a la incorporació de jóvens de manera senzilla i ha demanat una política fiscal que facilite les transmissions de pares a fills. A més, ha subratllat la necessitat d’obres hídriques, de contindre l’augment dels costos de producció que s’ha notat en cultius com els cereals i de reforçar els controls de sanitat animal i vegetal perquè la ramaderia continue avançant.
La simplificació administrativa, apunten, reduiria paperassa redundant, acurtaria terminis i baixaria costos de gestió, una cosa especialment rellevant per a qui inicia activitat o necessita invertir. Una fiscalitat més favorable en les transmissions familiars agilitaria el pas d’explotacions entre generacions, mentres que el reforç de la sanitat animal i vegetal limitaria riscos i sancions, a més de sostindre la continuïtat productiva i l’accés a mercats.
En el pla comercial, Álvarez ha defés competir en les mateixes condicions que tercers països. Ha indicat que continuaran treballant per un acord amb Mercosur adequat per al sector agroalimentari i ha reclamat que no hi haja retallades en la PAC. Per a les organitzacions, la reciprocitat normativa i les clàusules de salvaguarda són essencials per a evitar distorsions i protegir els sectors més exposats.
La PAC, eix de la disputa
En el marc de les negociacions del pressupost comunitari 2028-2034, el secretari general de COAG, Miguel Padilla, ha ressaltat que la PAC és la gran batalla pendent després de la proposta de la Comissió Europea de retallar els seus fons i de desmantellar un dels pilars de la UE. Padilla també ha reclamat preus raonables per a garantir la viabilitat de les explotacions professionals i ha demanat frenar la competència deslleial d’importacions. En eixe context, ha criticat l’acord amb Mercosur, encara pendent de ratificació final, i l’aconseguit en 2025 amb el Marroc per a estendre el tracte aranzelari preferencial al territori del Sàhara Occidental.
A Espanya, Padilla ha insistit a prioritzar a l’agricultor professional enfront de fons d’inversió que acaparen terres i dificulten la incorporació de jóvens. Ha reclamat a més millorar l’adaptació de l’assegurança agrària a l’emergència climàtica i promoure el regadiu. Amb això, COAG pretén orientar recursos cap als qui viuen del camp, reforçar cobertures davant riscos climàtics cada vegada més freqüents i estabilitzar collites mitjançant un ús més eficient de l’aigua.
Acords comercials i sanitat
Per part seua, el secretari general d’UPA, Cristóbal Cano, ha coincidit que 2026 serà determinant per a la pròxima PAC, que al seu juí necessita un pressupost fort i una arquitectura que garantisca que continue sent una política agrària i no una font de desigualtat. Cano ha exigit un acord amb Mercosur beneficiós per als productors dels dos costats de l’Atlàntic, amb salvaguardes que protegisquen els sectors estratègics del país, i ha demanat avançar en la reciprocitat de les normes amb socis com Mèxic, l’Índia i Corea del Sud per a jugar amb les mateixes cartes i no convertir-se en moneda de canvi.
Cano també ha mostrat la seua esperança que els brots de malalties animals es vagen erradicant per a retornar la normalitat a la ramaderia. A més, ha reiterat la principal reivindicació de la seua organització en la legislatura: l’aprovació de la llei d’agricultura familiar, un compromís del Govern. Segons UPA, eixa norma consolidaria el paper de les explotacions familiars i contribuiria a afavorir el relleu generacional.
El coordinador estatal de la Unió d’Unions, Luis Cortés, ha rebutjat en cap concepte la ratificació del pacte amb Mercosur, així com la proposta de reforma de la PAC feta per Brussel·les, per considerar que van en contra dels interessos dels agricultors. L’organització ha convocat una tractorada l’11 de febrer, ha instat a complir la llei de cadena alimentària i a corregir les deficiències de l’assegurança agrària. També ha sol·licitat un viratge cap a polítiques agràries que pensen en l’agricultura i la ramaderia i no en la defensa, a favor d’Europa i no de tercers països que, al seu juí, generen competència deslleial i mantenen els preus en origen a la baixa.
Malgrat els matisos entre organitzacions, totes coincidixen en les prioritats: menys burocràcia, suport als jóvens, regles de reciprocitat en comerç, reforç sanitari i una PAC amb recursos suficients i sense retallades. Del que es concrete en 2026 dependrà en gran manera la capacitat del camp per a atraure relleu i sostindre la viabilitat de les explotacions.
