Les associacions de víctimes de la dana han convocat una concentració este dilluns a les 9.00 davant el jutjat de Catarroja, on s’investiga la gestió de la catàstrofe que va deixar 230 víctimes mortals. La protesta coincidix amb l’acarament entre la exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i l’excap de gabinet en Presidència, José Manuel Cuenca, una diligència clau per a confrontar les seues versions sobre decisions adoptades durant l’emergència.
Acarament per a aclarir contradiccions
Els dos estan citats demà dilluns davant la jutgessa del cas de la dana per a respondre sobre suposades contradiccions en les seues declaracions prèvies relatives a aspectes concrets de l’operatiu. L’objectiu de l’acarament és contraposar, en presència de la magistrada, el que s’ha dit per cada un per a buidar discrepàncies que afecten el relat de com es va gestionar la crisi.
En la seua primera declaració del 26 de novembre, Cuenca va negar que des de Presidència es donaren instruccions a la consellera responsable de l’operatiu. No obstant això, dies després, el 5 de desembre, Pradas va fer públics missatges que li va enviar Cuenca, entre ells: ‘De confinar, res’. També li va escriure: ‘Salomé, per a confinar fa falta un estat d’alarma, i això ho decreta la xica que tens al costat’, en al·lusió a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, i va demanar de nou ‘calma’ a la llavors consellera. Estos missatges van ser incorporats a la causa per la defensa de Pradas, investigada en el procediment.
Arran d’això, Cuenca va tornar a declarar el 12 de desembre. Va negar haver transmés ordes de Carlos Mazón i va sostindre que la seua indicació contrària al confinament es va basar en una consulta prèvia a l’Advocacia de la Generalitat. El nucli del debat és si el Consell comptava amb suport jurídic per a ordenar confinaments sense un estat d’alarma i si eixe criteri es va traslladar com a instrucció política o com a recomanació tècnica.
El 22 de desembre, la jutgessa va demanar un informe a l’Advocacia per a aclarir si algun alt càrrec del Consell va realitzar consultes verbals o escrites sobre les inundacions del 29 d’octubre de 2024. El document, ja incorporat a la causa, assenyala que no va haver-hi consultes per escrit des de Justícia, Medi Ambient o Presidència, però sí que es van registrar trucades telefòniques breus aquella vesprada. En concret, el llavors subsecretari de Justícia i Interior, Ricardo García, va preguntar a l’advocat coordinador si un eventual confinament tindria suport jurídic i va rebre una resposta afirmativa amb els preceptes aplicables, la qual cosa suposa que l’Advocacia va recolzar la possibilitat del confinament. A més, l’exsecretari autonòmic de Presidència, Cayetano García, va avisar a l’advocat general de la Generalitat que la consellera podria requerir un informe en cas d’haver de dictar alguna resolució sobre un eventual confinament, i este va manifestar la seua disponibilitat. Després d’eixes crides, no es va cursar cap petició d’informe, ni verbal ni escrita.
Amb base en eixes contradiccions respecte a la declaració de Conca, la magistrada ha citat també com a testimonis, de moment sense data, al subsecretari de la Conselleria de Justícia del 29-O i a dos advocats de la Generalitat. Mentres, les associacions de víctimes, abrigallades per col·lectius que recolzen les protestes dels familiars de les persones mortes, han cridat a concentrar-se des de primera hora davant el jutjat per a visibilitzar la seua demanda de responsabilitats i seguir de prop una diligència que pot ajudar a ordenar la cadena de decisions adoptades durant l’emergència.
