Llevant i Espanyol van firmar un 1-1 en el Ciutat de València en un partit que es va decidir en un minut i que va evidenciar la falta de punteria i de creativitat ofensiva dels dos. El conjunt local va portar la iniciativa durant molts trams, però no va convertir les seues millors ocasions i va acabar defenent el punt davant un Espanyol que va acabar bolcat a centres sense rematada.
Impulsat pel seu últim triomf i amb la urgència d’estrenar victòria a casa esta temporada, el Llevant va eixir amb més energia i va mossegar a dalt des de l’inici. En els deu primers minuts va encadenar tres oportunitats clares: Kareem Tunde va provar amb un tir ras que blocó Marko Dmitrovic, després es va animar amb un tret llunyà que va eixir fregant, i Iker Losada va rematar dins de l’àrea però desviat. La pressió alta granota va incomodar l’eixida de l’Espanyol i va permetre als locals recuperar ràpid per a arribar amb freqüència, encara que sense precisió.
Un minut que ho va canviar tot
Sense la pilota, l’Espanyol va patir per a assentar-se. A penes un intent llunyà de Edu Expósito va inquietar a Mathew Ryan en tota la primera part. Va haver-hi, això sí, un avís just abans del descans: Carlos Romero va aparéixer només en l’àrea i la seua rematada va marxar fora. Eixa fallada va anticipar el que vindria a la volta de vestuaris.
Res més arrancar la segona mitat, el mateix Carlos Romero va caçar una pilota ploguda i el va empalmar de primeres a l’esquadra per al 0-1 en el minut 53. El colp semblava duro per a un Llevant dominador, però la resposta va ser immediata: en la jugada següent, Losada es va plantar en l’àrea després d’un servici de Dela i va definir amb calma davant Dmitrovic per al 1-1 en el 54. El punt va reactivar als locals, que van fregar el segon amb una cabotada clara del mateix Losada cinc minuts després, però la falta d’encert va mantindre el partit obert.
L’Espanyol va buscar aire des de la banqueta. Amb vint minuts per jugar, Manolo González va posar sobre la gespa a Roberto, Javi Puado i Ramón Terrats per a guanyar presència a dalt i netejar l’eixida. L’aposta es va torçar com la mala fortuna de Puado, que tornava després d’una entorsis de genoll d’octubre i a penes va durar tres minuts després d’una acció amb l’ariet granota Iván Romero; va ser substituït poc després, la qual cosa va obligar a reajustar peces i a carregar més els costats.
Amb el pas dels minuts, el xoc es va anar espessint. Llevant i Espanyol van sumar centres que no van trobar rematador i es van multiplicar les ajudes defensives. A la recerca de cames fresques, Luís Castro va recórrer a Etta Eyong i a José Luis Morales per al arreón final. Malgrat l’impuls des de la banda, el tram definitiu es va jugar prop de l’àrea local, amb la defensa levantinista buidant enviaments laterals de Dolan i d’Expósito per a conservar l’empat. El partit pertanyent a la jornada 19 es va disputar davant 20.501 espectadors i va arrancar amb un minut de silenci en memòria de Dèlia Bollit, treballadora del club morta el 26 de desembre.
La lectura de Manolo González
En sala de premsa, el tècnic de l’Espanyol va carregar contra el punt encaixat, que va qualificar com ‘una autèntica vergonya‘. ‘El gol és una vergonya i em calfa bastant perquè no el podem encaixar. El gol és una traca que em calfa molt. Treballem molt en eixes accions i és una cosa imperdonable per a nosaltres’, va afirmar, visiblement molest.
Sobre el repartiment de punts, va concedir que va ser ‘just i meritori‘. ‘Crec que sí ha sigut just. Hem pogut guanyar però ells també i l’empat és meritori per als dos. L’equip ha competit bé, però ens ha costat molt entrar en el partit. Estic content perquè hem anat a buscar el partit, però descontent pel gol encaixat’, va afegir.
González també es va referir al colp de Javi Puado: ‘No em vull banyar molt, però segons m’han dit sembla que no és una lesió molt greu. No em vull atrevir fins que no tinguem les proves mèdiques, però és el mateix genoll que tenia afectada’. I va tancar la primera volta posant nota a la seua plantilla: ‘No em puc posar nota a mi, però sí a l’equip perquè sempre mirem i pensem en el col·lectiu. La nota que li pose als jugadors és excel·lent‘.
