17.8 C
València
Dilluns, 12 gener, 2026

Més del 82% dels docents valencians denuncien falta de suport a l’educació pública

Un 82,9% del professorat de la Comunitat Valenciana considera que les administracions no recolzen prou a l’escola pública enfront del que perceben com a ‘privatització de l’ensenyança’. A més, un 78,3% afirma que no disposa dels recursos necessaris per a oferir una educació de qualitat, segons un estudi sobre el malestar docent realitzat pels sindicats de l’ensenyança STEs.

L’informe subratlla que un 92% dels docents veu inadequades les actuals ràtios per a atendre la diversitat de l’alumnat. Amb grups nombrosos, assenyalen, es dificulta el seguiment individual, l’adaptació de materials i la implantació de mesures inclusives que requerixen temps i suports específics.

Ràtios, burocràcia i clima a les aules

La burocràcia apareix com un factor determinant: el 95,4% sosté que resta temps a l’ensenyança. L’elaboració d’informes, la gestió administrativa i les tasques no lectives ocupen bona part de la jornada, la qual cosa, unit a la preparació de classes, reduïx el marge per a l’atenció personalitzada. En paral·lel, un 76,8% assegura que l’excés d’hores de treball repercutix en la seua conciliació familiar i afecta a la seua situació emocional.

El clima a les aules també preocupa. Un 83% descriu un entorn conflictiu o complicat, mentres que un 84,5% percep un augment de les agressions verbals i/o físiques per part de l’alumnat i un 77,5% detecta més episodis d’este tipus per part de les famílies. Este escenari incrementa la pressió sobre els equips docents i obliga a invertir més temps en prevenció i resolució de conflictes.

La falta de reconeixement social i de suport institucional completa el diagnòstic: un 88,5% considera que la societat no valora el seu treball i un 82,2% diu no sentir-se secundat per l’Administració educativa. Esta percepció alimenta la sensació d’aïllament professional i minvament la motivació.

Sous i diferències territorials

En el capítol retributiu, l’estudi reflectix que en la Comunitat Valenciana un 95% creu que el seu salari no s’ha revaloritzat prou ni compassa la pujada de l’IPC dels últims anys, i un 93,9% ho considera inadequat. Així i tot, un 57,1% qualifica el seu treball de ‘digne i adequat’, una valoració que suggerix que part del col·lectiu separa la percepció de la seua labor de la situació salarial.

Comparat amb altres comunitats, la preocupació per la falta de suport a l’escola pública és més intensa a Galícia, Aragó, Cantàbria i la Comunitat Valenciana que a Castella-la Manxa, Balears, Canàries o Catalunya, on al voltant del 60% del professorat compartix eixa opinió. La fotografia no és homogènia i mostra sensibilitats distintes segons el territori.

Respecte a recursos, prop del 75% del professorat afirma que manca d’elements bàsics, com a espais o material, per a garantir una educació de qualitat. Els docents de Catalunya, Madrid, Andalusia i Extremadura es mostren especialment crítics: huit de cada deu sostenen eixa carència. En l’altre extrem, el professorat asturià i càntabre es declara més satisfet amb la dotació dels seus centres i quasi quatre de cada deu la consideren suficient, reflectint disparitats en la disponibilitat percebuda de mitjans.

El clima de treball és especialment preocupant a Extremadura, on el 90% qualifica la situació com a ‘complicat’. A més, l’augment de les agressions de l’alumnat s’acusa amb més força a Extremadura i Navarra; en termes generals, huit de cada deu docents apunten a este increment, la qual cosa indica que la convivència és una preocupació estesa en el sistema.

A escala estatal, l’excessiva burocràcia emergix com el principal focus de malestar. A Euskadi, les prioritats diferixen: destaquen l’elevat nombre d’alumnes per classe, la falta de recursos per a atendre la diversitat i la pèrdua de poder adquisitiu. La falta d’actualització salarial també figura entre els principals problemes a Aragó, La Rioja, Cantàbria i Catalunya, la qual cosa evidència que, encara que les causes varien, la preocupació per recursos, ràtios i condicions laborals travessa al conjunt del professorat.

Últimes notícies

El Suprem dona cinc dies a Ábalos i Koldo per a pagar la fiança abans del juí

El Suprem ha concedit cinc dies hàbils a José Luis Ábalos i al seu exasesor Koldo García per a depositar 60.000 euros cada un com a fiança civil prèvia al juí per les presumptes comissions en contractes de màscares. El termini comença després de la notificació de la peça separada de responsabilitat civil.

Vox veu oportú que les víctimes de la DANA declaren en Les Corts com més prompte millor

El síndic de Vox, José María Llanos, ha defés que les víctimes de la DANA compareguen com més prompte millor en la comissió de Les Corts i que es done entrada ja a les associacions. També ha demanat que els acaraments i proves incloguen a tots els implicats i ha obert la porta a citar a Pedro Sánchez.

Cox afirma que ja fabrica dessaladores per a agricultura amb baix consum energètic

Enrique Riquelme ha assegurat que Cox ja construïx dessaladores eficients que subministren aigua a la carta per al camp amb el menor gasto energètic. L'empresa ha presentat amb la Universitat d'Alacant una càtedra per a investigar en aigua i energia i abaratir costos.

Pérez Llorca defén prolongar la central de Cofrentes i la sobirania energètica

Pérez Llorca ha defés prolongar la vida útil de Cofrentes més enllà de 2030 i ha vinculat la decisió a la sobirania energètica. També ha anunciat el desbloqueig de 8.000 expedients elèctrics dins de la simplificació administrativa.

La jutgessa de la DANA rebutja investigar el mòbil de Feijóo i citar a Rufián

La magistrada que instruïx la causa per la gestió de la DANA ha denegat la pericial del mòbil d'Alberto Núñez Feijóo i la citació com a testimoni de Gabriel Rufián. Delimita la investigació a diligències pertinents i descarta proves sense relació directa amb els fets.

Condemnada la exalcaldesa d’Orihuela i huit persones més pel contracte de les escombraries

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a nou dels 33 acusats en la causa matriu del cas Brugal per irregularitats en el contracte de neteja i residus d'Orihuela. Les penes inclouen presó, inhabilitació i indemnització solidària pròxima a 600.000 euros, i la sentència pot recórrer-se.

Catalá anuncia límits i control per als apartaments turístics a València

L'alcaldessa ha assegurat que estos allotjaments 'passaran a ser molt limitats, molt controlats i sempre legals' i ha oferit revertir-los a ús residencial. Hi ha unes mil sancions tramitades i tancaments a reincidents.

Morant insta a Pérez Llorca a no doblegar-se davant Gènova i a donar suport al nou model de finançament autonòmic

Diana Morant ha demanat a Juanfran Pérez Llorca que no se sotmeta a Gènova i recolze el nou model de finançament autonòmic, que xifra en 3.700 milions per a la Comunitat. Ha urgit a més al fet que els diputats valencians del PP el voten a favor per a assegurar la seua aprovació.