Deu persones han sigut detingudes a València, Castelló, Madrid, Barcelona, Mallorca, Burgos i Cadis per la seua presumpta implicació en una estafa de 86.350 euros basada en falses inversions en una multinacional energètica. La víctima, veïna de Sant Vicent del Raspeig, va entregar els diners procedents dels seus estalvis, de dos préstecs bancaris i d’un altre sol·licitat a un familiar.
Les perquisicions van començar a l’abril després de la denúncia i apunten al fet que els arrestats es feien passar per una coneguda companyia energètica per a oferir la suposada compra d’accions. El ganxo va partir d’un anunci en una xarxa social, on prometien beneficis elevats i una gestió senzilla a través d’una aplicació que presentaven com a plataforma d’inversió.
Modus operandi i pressió econòmica
En un primer moment, l’afectada va realitzar xicotetes aportacions per a provar el sistema. Quan va intentar recuperar el capital, els estafadors van exigir nous pagaments amb el pretext d’alliberar els fons. Este patró, consistent a bloquejar les retirades i condicionar cada pas a desemborsaments addicionals, va prolongar l’engany i va elevar l’import defraudat.
Les trucades insistents de diferents interlocutors i la sensació d’urgència van induir a la víctima a sol·licitar dos préstecs al seu banc i un altre a un familiar fins a reunir els 86.350 euros. La dinàmica de pressió i promeses de beneficis ràpids va buscar que prenguera decisions sense contrastar la informació amb fonts independents.
A partir de les dades aportades, la investigació va identificar un compte en una entitat radicada a Anglaterra a la qual s’havien transferit els fons, a més de nombrosos números de telèfon usats en la comissió dels fets. Amb autorització judicial es va sol·licitar el bloqueig del compte i la identificació dels seus titulars i mitjans de pagament, passos que van permetre articular un operatiu coordinat.
Al novembre es va activar el dispositiu Cripto25 a les províncies citades, on van ser detinguts els sospitosos. Tots han sigut posats a disposició judicial i han quedat en llibertat amb mesures cautelars, a l’espera de la celebració del juí. La dispersió geogràfica de les detencions i l’ús d’un compte a l’estranger evidencien un entramat amb repartiment de tasques i moviments de diners pensats per a dificultar el rastre.
Com a prevenció, es recomana desconfiar d’anuncis que prometen beneficis ràpids o sense risc, verificar la identitat de les empreses abans d’invertir i evitar decisions financeres sota pressió. Comprovar per vies oficials que l’oferta existix i no instal·lar aplicacions d’origen dubtós ajuda a detectar estos fraus a temps.
