CaixaBank guanya 5.891 milions en 2025, un 1,8% més, i eleva el dividend

CaixaBank va obtindre un benefici net de 5.891 milions d’euros en 2025, un 1,8% més que en l’exercici anterior, i va firmar de nou el major resultat de la seua història. L’avanç va arribar en un entorn de descens de tipus que va pressionar el marge d’interessos, però la major activitat comercial i l’empenyiment dels ingressos per servicis van sostindre el conjunt dels comptes.

En un context de baixada de tipus, el marge d’interessos va retrocedir un 3,9% l’any. No obstant això, va repuntar de manera seqüencial en el tercer i quart trimestre, amb alces del 1,4% i el 1,5%, la qual cosa va mitigar l’impacte sobre el resultat i anticipa una certa estabilització a mesura que creixen els volums i s’actualitzen preus de la cartera creditícia.

Els ingressos per servicis van augmentar un 5,4%, fins a 5.266 milions, amb una forta estirada de la gestió patrimonial, que va avançar un 11,2%. Amb això, el marge brut, que agrupa els ingressos corrents del banc, va créixer un 2,5% i es va situar en 16.270 milions. La rendibilitat GIRE, indicador que mesura la capacitat de generar beneficis amb els recursos propis, es va situar en el 17,5%, enfront del 18,1% de l’exercici previ.

Dividend i recompra d’accions

El consell d’administració va acordar proposar un dividend complementari de 2.320 milions amb càrrec a 2025, que elevarà el pagament total a 3.499 milions, equivalents a 0,50 euros bruts per acció, un 15% més. Prèvia aprovació de la junta, es distribuirà a l’abril un dividend complementari de 33,21 cèntims per títol, que completa l’abonament a compte de novembre per 1.179 milions. Amb els dos pagaments, la retribució a l’accionista corresponent a 2025 se situarà en el 59,4% del benefici net consolidat. A més, l’entitat executa un programa de recompra d’accions per import de 500 milions. De cara a 2026, el consell preveu mantindre un repartiment en efectiu d’entre el 50% i el 60% del benefici.

Guia a l’alça i negoci en expansió

Després d’haver superat els objectius fixats a l’inici de 2025, l’entitat va revisar a l’alça les seues metes de creixement i rendibilitat del Pla Estratègic. El GIRE objectiu per a 2027 se situa ara entorn del 20%, enfront del pla inicial per damunt del 16%, i el GIRE mig previst per a 2025-2027 s’espera per damunt del 18%. La projecció per al marge d’interessos en 2027 passa d’un llindar superior a 11.000 milions a prop de 12.500 milions, recolzat en majors volums, un entorn macro més favorable i tipus més propicis.

El negoci va avançar de manera sòlida: el volum conjunt va aconseguir 1,1 bilions d’euros a tancament d’any, un 6,9% més. La cartera de crèdit sa va créixer un 7% i els recursos de clients ho van fer un 6,8%. Per segments, el crèdit sa a empreses va augmentar en 12.373 milions (un 7,6%), el finançament per a vivenda en 8.484 milions (un 6,5%) i el consum en 2.560 milions (un 12,4%), reflex del dinamisme comercial i d’una demanda de finançament encara actiu.

La qualitat dels actius va millorar: la taxa de morositat va baixar al 2,1% des del 2,6% i el saldo de dubtosos es va reduir en 1.611 milions, mentres la ràtio de cobertura va pujar al 77%, la qual cosa reforça la protecció enfront de potencials impagaments. En solvència, la ràtio CET1 va aconseguir el 12,6% enfront del 12,2% anterior, i el ràtio de cobertura de liquiditat (LCR) es va situar en el 202%, significativament per damunt del mínim regulador del 100%, aportant folgança per a sostindre el creixement i absorbir escenaris d’estrés.

En banca digital, Imagin va tancar l’exercici amb prop de 4 milions de clients, un 10% més, i un volum de negoci de 22.000 milions, un 25% més, equivalent al 2% del total del grup. L’entitat ho presenta com una palanca rellevant per a la captació de nous clients i per a generar activitat addicional dins del grup.

Últimes notícies

Triomf del Valencia Basket en la pròrroga (118-117) en el primer duel de semifinals davant el Joventut

El Valencia Basket ha obert l’eliminatòria de semifinals de la Lliga Endesa amb una victòria ajustada per 118-117 davant l’Asisa Joventut al Roig Arena, després d’una pròrroga molt disputada.

El professorat valencià aposta per suspendre la vaga i rebutja 6 dels 7 punts d’Educació

Un 67 % dels docents que han participat en la consulta sindical ha apostat per parar la vaga indefinida i, d’ells, un 71 % preferix suspendre-la per mantindre les mobilitzacions actives.

Bordalás seguirà al Getafe fins a 2028 després de renovar per dos temporades

José Bordalás ha renovat amb el Getafe per dos temporades i continuarà fins a juny de 2028, després de dues setmanes de negociacions.

Jorge Bellver oferix el seu càrrec al president de la Generalitat després de ser imputat pel cas Azud

El director general de Transparència, Jorge Bellver, ha posat el seu càrrec a disposició del president de la Generalitat després que l’Audiència Provincial de Valencia haja confirmat la seua imputació en el cas Azud. També ha demanat la suspensió temporal de la seua militància en el PP de la Comunitat Valenciana.

Diego López passa per quiròfan a Madrid pel trencament del lligament del genoll dret

L’extrem del Valencia Diego López ha sigut operat a Madrid del trencament del lligament creuat anterior del genoll dret i romandrà en observació abans de rebre l’alta hospitalària.

El president del Castelló promet que l’equip tornarà encara més fort després del colp de l’ascens

El president del CD Castellón, Haralabos Voulgaris, llança un missatge d’ànim després de quedar-se a les portes de l’ascens davant l’Almería i reivindica el creixement del club, la plantilla i l’entrenador Pablo Hernández.

Affengruber explica com fitxar per l’Elx l’ha obert la porta al Mundial

El central austríac de l’Elx David Affengruber assegura des de Califòrnia que la seua arribada al club fa dos anys ha sigut clau per disputar el Mundial amb Àustria.

Morant acusa Mazón de preocupar-se només per la imatge durant la DANA del 29-O

Diana Morant denuncia que al Govern de Carlos Mazón el 29 d octubre de 2024 només li preocupava la imatge. El PSPV-PSOE exigeix que Juanfran Pérez Llorca li retire l acta de diputat i cese els consellers que van gestionar la DANA.