La figura del coordinador o coordinadora de benestar és obligatòria en tots els centres educatius des de fa quatre anys, però la seua implantació no és uniforme. Segons organitzacions d’infància com Educo, l’aplicació depén massa de cada territori i de cada centre, la qual cosa deriva en desigualtats reals en la protecció de l’alumnat. L’entitat urgix una regulació bàsica i vinculant i subratlla que esta figura no existix a l’escola de 0 a 3 anys, un tram clau per a la detecció precoç de problemes.
Creada per la llei educativa Lomloe i emparada per la Llei de Protecció Integral a la Infància i Adolescència enfront de la Violència (Lopivi), esta coordinació reforça el deure dels centres de garantir entorns segurs. Entre les seues funcions estan promoure plans de formació en prevenció i convivència, coordinar protocols, impulsar mètodes de resolució pacífica de conflictes i fomentar hàbits saludables, inclosa l’alimentació.
Regulació desigual per territoris
No existix una normativa única que fixe requisits comuns en tot l’Estat, de manera que la disponibilitat horària, els recursos, la compensació econòmica i la formació per a exercir el rol varien per comunitat. Hi ha autonomies amb complement salarial i recorreguts formatius, com Canàries, Catalunya i Galícia, i altres que manquen d’una norma específica, com Castella i Lleó. En la Comunitat de Madrid s’exigix una formació de 40 hores als qui assumixen el càrrec, però sense garantia d’alliberament horari ni de complement. Andalusia i la Comunitat Valenciana no preveuen alliberaments ni incentius econòmics, mentres que Cantàbria i Extremadura vinculen el temps disponible a la grandària del centre. Aragó, Múrcia i Castella-la Manxa assignen bosses d’hores que els equips directius repartixen al seu criteri, i Astúries ha ampliat les hores i emet instruccions a l’inici de curs. El País Basc impulsa la iniciativa Bizikasi i equips BAT amb enfocament integral, encara que l’acumulació de tasques recau en la persona coordinadora.
Esta dispersió normativa genera respostes molt distintes davant situacions similars. Un mateix perfil assumix responsabilitats sensibles sense un marc homogeni que garantisca temps real per a actuar, formació contínua i reconeixement. El risc és que la coordinació de benestar es quede en paper si no s’acompanya de mitjans i d’una distribució clara de funcions. A més, quatre anys després, el seu impacte continua sent limitat en etapes crucials: l’educació de 0 a 3 anys i les ensenyances de règim especial. ‘Seguixen pràcticament excloses del desplegament d’esta figura, malgrat ser àmbits crítics per a la prevenció i la detecció precoç’, recalca l’especialista de Educo Mónica Viqueira.
El debat arriba en un context de tensió a les aules. El professorat afronta major diversitat, més càrrega burocràtica i un desgast creixent. L’IX Informe Young Business Talents indica que el 68,5% del professorat s’ha plantejat abandonar la docència i que quasi el 70% percep falta de suport i de ferramentes. Per a Educo, el focus ha d’estar en el benestar de l’alumnat i del propi centre: ‘sense benestar no hi ha aprenentatge’ i és ‘indispensable per al desenrotllament ple de la infància. L’escola no sols ensenya, sinó que també cuida, protegix i acompanya’, recorda Viqueira.
Què demanen les organitzacions
Eduque proposa una normativa bàsica, clara i vinculant que establisca un perfil professional homogeni, amb competències definides, disponibilitat horària real, plans formatius específics i continus i un complement retributiu que reconega la responsabilitat del càrrec. També advoca per reforçar la coordinació interna dels centres i la seua connexió amb servicis socials, el tercer sector, sanitat, fiscalia i forces de l’orde, a més d’implantar mecanismes obligatoris de rendició de comptes.
Un marc comú permetria fer seguiment, avaluar resultats i corregir fallades, reduint la desigualtat territorial. Amb temps protegit i formació, la coordinació de benestar podria passar de la declaració d’intencions a la prevenció efectiva, la detecció precoç i la resposta àgil davant conflictes i violències en l’entorn escolar.




