Una investigació de l’Institut IIAMA de la Universitat Politècnica de València proposa solucions concretes per a afrontar filtracions imprevistes d’aigua durant la construcció d’excavacions profundes en entorns urbans. El treball se centra en controlar el flux d’aigües subterrànies mentres es reduïx l’impacte ambiental i el cost econòmic associats al bombament prolongat en obra.
L’estudi identifica com a desencadenants més habituals els antics pous o perforacions sense segellar, els defectes en murs pantalla i la compartimentació del terreny generada per fonamentacions internes. Estos elements creen rutes preferents o barreres que desvien l’aigua, incrementen els gradients hidràulics i acaben introduint cabal en el recinte per punts no previstos. Per a validar les propostes, els autors analitzen tres casos reals a València, un entorn dens i amb històric de perforacions on estes incidències tendixen a amplificar-se.
‘Estes situacions poden comprometre l’estabilitat de l’obra i generar elevats costos econòmics i ambientals, per la qual cosa comptar amb protocols d’actuació ràpids i eficaces és clau’, assenyala Eduardo Cassiraga, investigador del IIAMA-UPV i coautor del treball. La rapidesa en la resposta evita retards acumulats, sobrecostos per equips de bombament addicionals i afeccions a edificacions confrontants, a més de minimitzar l’abocament i el consum energètic derivats d’extraure cabals no planificats.
Mesures de control i prevenció
Els autors plantegen actuacions directes en obra: el segellament in situ mitjançant entubament i lletades de ciment per a tapar connexions amb antics pous o sondejos; la instal·lació de capes drenants d’alta permeabilitat que redirigixen el cabal cap a punts de control; i la injecció de resines expansives per a obturar fugides localitzades en juntes o fissures, especialment en murs pantalla. Estes mesures busquen restituir l’estanquitat del recinte, disminuir el volum d’aigua a manejar i estabilitzar les condicions hidràuliques interiors sense recórrer a bombaments més intensius del necessari.
El treball subratlla que la prevenció és la ferramenta més eficaç i recomana implantar plans de monitoratge i control continu per a anticipar fallades abans que impacten en el desenrotllament de l’obra. Un seguiment sistemàtic de nivells freàtics, cabals extrets i pressions d’aigua en el terreny permet ajustar el disseny de drenatge i detectar anomalies a temps, evitant que xicotetes infiltracions es convertisquen en entrades sostingudes d’aigua.
‘El cost inicial del monitoratge és molt inferior al derivat d’una filtració inesperada, que pot provocar retards en obra o afectar edificacions confrontants. Comprendre el comportament hidrogeològic del terreny permet dissenyar sistemes de drenatge més segurs, eficients i sostenibles’, conclou el treball. El missatge és clar: invertir prompte en coneixement del subsol i en auscultació reduïx riscos tècnics, millora la seguretat i limita l’impacte ambiental i econòmic del projecte.
