Miquel Alberola retrata a Raimon en ‘Aquest jo que soc jo’

Miquel Alberola firma ‘Aquest jo que soc jo’, presentada com la biografia més completa de Raimon. El volum proposa una mirada omnicomprensiva que recorre la seua trajectòria des del primer recital fins a l’últim i il·lumina com es forja la seua veu en un camí travessat per la censura de la dictadura i per una democràcia posterior condescendent amb el llegat franquista.

Per a l’editor Joan Carles Girbés, el llibre naix amb la voluntat de fer justícia i reivindicar l’aportació del cantautor a una cultura, una llengua, un país i unes conviccions. El mateix Alberola, amb llarga experiència en El Temps i El País, subratlla que Raimon encarna una resistència creativa i ho definix, citant a Joan Fuster, com un clàssic viu que, encara que no estiga de moda, sempre és d’actualitat.

Un retrat omnicomprensiu

Alberola aborda una figura complexa amb el que descriu com un intent de crònica omnicomprensiva amb molt primer pla i amb gran angular, desentranyant la personalitat del músic i el context que la va modelar. L’eix que travessa el relat és la fidelitat de Raimon a la seua llengua: sempre va cantar en català, una llengua sense estat que en aquells anys era desacreditada i perseguida, la qual cosa va dificultar la seua difusió i el va obligar a obrir-se pas amb criteris estrictament artístics i cívics.

‘En aquella època no es cantava en català, era una cosa folklòrica’, recorda l’artista, que diu estar ‘molt content’ amb la publicació. Retirat des de 2017, compartix també el seu desencantament amb la conjuntura present: ‘estem governats per gent que no hauria de governar’, un malestar que, en el seu moment, va alimentar moltes de les seues cançons.

Segons l’autor, l’obra de Ramon Pelegero i Sanchis està a l’altura de Léo Ferré, Georges Brassens, Bob Dylan, Joan Baez, Leonard Cohen, Violeta Parra o Víctor Jara, amb la gran diferència que va alçar un cançoner íntegrament en català. ‘Raimon impulsa un esclat sociològic que impregna tota la societat. No és només un músic: tot el que fa té una repercussió en la llengua, en la literatura, en el moviment cívic i polític i influïx en el despertar d’un sentiment de pertinença i en la reconnexió de territoris que havien sigut separats per la força d’un estat centralista’.

Trajectòria, tensions i llegat

La biografia es deté en la seua complicada relació amb València: primer va ser menyspreat per la classe dirigent franquista i més tard pels governs del Partit Popular. ‘Des que el PP arriba al poder a València, Raimon canta més vegades a Madrid que en la seua terra’, comenta Alberola, una constatació que explica per què el músic va reforçar la seua presència fora.

Eixa pressió interna li va portar a forjar una carrera internacional amb parades emblemàtiques, com l’Olympia de París o una gira de 27 concerts pel Japó, un fet descrit com completament insòlit en la música en català. Esta projecció exterior va actuar com a vàlvula d’escapament i, al mateix temps, com a confirmació que la seua proposta connectava més enllà de les fronteres lingüístiques.

El llibre trenca a més amb la foto en blanc i negre: del primer impuls existencial, Raimon evoluciona cap a una complexitat harmònica que explora el R&B, el free jazz, el minimalisme contemporani, el pop o el rock. Eixe caràcter independent, subratlla l’autor, també li va generar una pressió asfixiant: ‘Raimon vivia entre un públic que li demanava més llenya i una dictadura que li podava tots els brots’.

Així i tot, el cantautor no va deixar d’escriure cançons d’amor quan s’esperava més reivindicació, es va avançar amb el primer disc dedicat a un poeta, Salvador Espriu, abans que Paco Ibáñez i Joan Manuel Serrat, i va refusar entrar en la política institucional malgrat assumir que el seu nom s’esborraria de molts actes públics. Raimon i Miquel Alberola presentaran ‘Aquest jo que soc jo’ este dijous en el Ateneu Barcelonès i el 5 de març, a València.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.