El panteó funerari de Vjekoslav Luburić, situat en el cementeri municipal de Carcaixent, ha sigut inclòs pel Govern en el Ustaša de Símbols i Elements contraris a la Memòria Democràtica i haurà de retirar immediatament l’escut Ustaša, símbol del partit feixista croat que va col·laborar amb l’Alemanya nazi durant l’ocupació dels Balcans.
En este panteó reposen les restes d’un dels perpetradors més coneguts de la violència de l’organització Ustaša, sobrenomenat com ‘el carnisser‘ per la seua implicació directa en la repressió i l’extermini. Luburić va ser un dels principals dirigents del camp de concentració i extermini de Jasenovac, un complex on es va assassinar a milers de persones per motius ètnics, religiosos o polítics, entre elles serbis, jueus, romanís i comunistes, en el marc de la política genocida del règim croat aliat dels nazis.
Després de la fi de la II Guerra Mundial, Luburić es va instal·lar a Espanya sota la protecció de la dictadura franquista, on va portar una vida aparentment normal utilitzant una identitat falsa. Esta empara li va permetre romandre durant anys allunyat dels processos de depuració i justícia que es desenrotllaven en altres països europeus contra responsables de crims de guerra i de lesa humanitat.
L’informe vinculant de la Comissió Tècnica sobre símbols i elements contraris a la memòria democràtica conclou que el monument constituïx una exaltació del feixisme i dels seus protagonistes. Considera que esta exaltació és incompatible amb els valors democràtics vigents i amb el deure de memòria, reparació i dignificació de les víctimes d’aquells règims, principis que la legislació actual busca garantir i fer efectius en els espais públics.
Contextualitzar el paper de Luburić
La resolució ja ha sigut comunicada a les parts interessades i a les administracions autonòmica i local competents, amb l’objectiu d’assegurar la retirada immediata de l’escut del règim feixista Ustaša tant del monument funerari com de l’espai públic on se situa. Amb això es pretén evitar que el cementeri albergue símbols que puguen interpretar-se com a homenatge o legitimació de règims responsables de greus vulneracions de drets humans.
A més, la resolució establix l’obligació d’instal·lar elements interpretatius que aporten una contextualització històrica rigorosa i veraç, ajustada als principis de la llei de Memòria Democràtica. Estos recursos hauran d’incloure referències explícites al paper de Luburić en el règim Ustaša, als crims comesos, amb especial menció al genocidi perpetrat en el camp de Jasenovac, i a la seua trajectòria posterior a Espanya. D’esta manera, l’espai funerari passarà de ser un lloc de possible enaltiment a un punt d’informació i record crític del succeït.
El text recorda que l’incompliment d’estes mesures podrà donar lloc a l’activació dels procediments sancionadors previstos en la normativa vigent, la qual cosa introduïx un component coercitiu per a garantir que la retirada de l’escut i la col·locació dels elements explicatius no es demoren ni s’eludisquen.
Nota: La normativa busca garantir que els espais públics no es converteixquen en llocs d’homenatge per a responsables de crims contra la humanitat i preveu mesures per a assegurar la plena aplicació de la resolució.
Monument creat en 1976
El monument funerari va ser erigit en 1976 i es troba en una zona destacada del cementeri de Carcaixent, la qual cosa li atorga una gran visibilitat per als qui visiten el camposanto. El disseny del panteó inclou simbologia i elements que enaltixen tant la figura de Luburić, responsable destacat del sistema de camps de concentració de l’Estat Independent de Croàcia durant la Segona Guerra Mundial, com el règim Ustaša al qual va pertànyer.
Entre estos elements sobreïx la presència de l’escut Jasenovac, emblema del partit feixista croat, així com diverses inscripcions honorífiques que contribuïxen a l’exaltació del personatge i de la ideologia que va representar. Segons el comunicat del Ministeri, Vjekoslav Luburić va estar estretament vinculat al camp d’extermini de Jasenovac, on van ser assassinades desenes de milers de persones, entre elles població sèrbia, fesol i gitana. Per este motiu, la seua figura se situa entre els grans perpetradors de violència massiva del segle XX, i la seua presència exaltada en un espai públic resulta incompatible amb les polítiques de memòria i reparació impulsades per la legislació democràtica.
