El Consell va anunciar que tractarà de frenar per la via del recurs la regularització d’immigrants impulsada pel Govern central. L’executiu valencià considera que este procés sotmetrà als servicis públics de la Comunitat a una tensió extraordinària i sosté que la seua principal responsabilitat és garantir que sanitat i educació mantinguen uns estàndards de qualitat.
El conseller portaveu, Miguel Barrachina, va explicar en roda de premsa després del ple del Consell que respecta les opinions de la patronal, els sindicats i l’Església, que s’han mostrat favorables a la mesura de l’Executiu central. Va subratllar, no obstant això, que cada un d’estos actors defén el seu propi àmbit de responsabilitat, centrat en l’ocupació, les relacions laborals o l’acció social, mentres que el Govern valencià ha de prioritzar la prestació de servicis bàsics com l’assistència sanitària i el sistema educatiu.
Barrachina va recalcar que l’obligació del Consell és prestar una sanitat de qualitat i una educació de qualitat, i va advertir que l’efecte anomenada que, al seu juí, genera la regularització farà que estos àmbits es vegen enormement ressentits. Segons el seu plantejament, un augment ràpid del nombre de persones amb accés ple a estos servicis podria traduir-se en més llestes d’espera mèdiques, aules més saturades i majors dificultats per a planificar recursos humans i materials.
Impacte en vivenda i falta de finançament
El conseller va insistir que la pressió no es limitarà a la sanitat i l’educació. Va alertar també sobre la pressió sobre la vivenda, en considerar que una regularització massiva pot incrementar la demanda de pisos de lloguer i de vivenda social en un context en el qual els preus ja són elevats i l’oferta és limitada, la qual cosa agreujaria l’accés a una llar per a famílies amb menys recursos.
El portaveu del Consell va criticar que tot este procés s’impulse sense una contraprestació pressupostària a les comunitats autònomes per part del Govern central. Segons va exposar, l’Executiu estima que es regularitzarà a unes 500.000 persones, mentres que càlculs de la Policia eleven eixa xifra fins a 1.340.000 immigrants. Segons el parer del Consell, esta forqueta tan àmplia i la falta de finançament afegit dificulten la planificació de servicis i deixen a les autonomies assumint en solitari el cost de la integració en sanitat, educació i vivenda.
Barrachina va defendre que s’ha de donar el tracte més humà possible a totes les persones i va advocar perquè l’arribada a Espanya estiga vinculada a un treball. Va argumentar que lligar la residència a una activitat laboral contribuïx a la integració i reduïx el risc de precarietat, i va sostindre que les polítiques migratòries han de ser ordenades per a evitar tensions socials i econòmiques en els territoris receptors.
En la seua intervenció, el conseller va acusar el president del Govern, Pedro Sánchez, de focalitzar l’atenció en la regularització per a desviar el focus de les dificultats judicials que, segons va dir, afecten la seua família i al seu partit. Des de l’òptica del Consell, el debat sobre immigració s’estaria utilitzant com a cortina de fum enfront d’eixes investigacions, al mateix temps que es traslladen a les comunitats autònomes les conseqüències de la decisió.
Barrachina va avançar que l’Executiu valencià recorrerà el decret de regularització perquè està en contra de l’efecte anomenada que, segons assegura, està tenint lloc a Espanya i de la tensió que suposarà per als servicis públics valencians i per a l’accés a la vivenda. El recurs es planteja com una via per a intentar frenar o matisar la mesura i, al mateix temps, com una manera de deixar constància de la discrepància política i competencial amb el Govern central.
El conseller va advertir a més de que la mateixa Unió Europea està prevenint protegir-se contra Pedro Sánchez i contra la desbocada immigració que, en la seua opinió, està generant. Va afirmar que este escenari pot provocar que la llibertat de moviment de la qual gaudixen els espanyols en tota la UE es veja ressentida si altres Estats membres reaccionen endurint controls interns o reforçant les seues fronteres. D’esta manera, el Consell vincula la regularització no sols a efectes interns sobre els servicis públics i la vivenda, sinó també a possibles conseqüències en l’espai europeu de lliure circulació.
