El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha anul·lat la decisió de l’Ajuntament de València de suspendre la tramitació i l’atorgament de llicències de canvi d’ús per a implantar nous usos terciaris hotelers, entre ells les vivendes turístiques, en determinades zones de la ciutat.
La resolució, notificada este dijous per la Secció Primera de la Sala contenciosa administrativa, estima parcialment el primer recurs presentat contra la moratòria municipal. Això significa que el tribunal corregix una part clau de l’acord del ple, encara que no ho invalida íntegrament. La fallada no és ferma i encara pot recórrer-se en cassació davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem, de manera que el recorregut judicial d’esta decisió no ha conclòs.
El nucli de la nul·litat acordada pel TSJCV es troba en la base legal utilitzada per l’Ajuntament. El ple municipal va aprovar el 28 de maig de 2024 la suspensió de les llicències de canvi d’ús secundant-se en l’article 68.1 del Text Refós de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, en la redacció llavors vigent. No obstant això, eixe precepte no contemplava en el seu text original la possibilitat de suspendre ni la tramitació i atorgament d’esta mena de llicències ni l’eficàcia de declaracions responsables relacionades amb estos usos.
Marc legal i abast de la nul·litat
Segons arreplega la sentència, l’article 68.1 només va incorporar l’opció de suspendre llicències de canvi d’ús i declaracions responsables amb la modificació introduïda posteriorment pel decret llei 7/2024, i consolidada després en la Llei 6/2024, de 5 de desembre, de la Generalitat, de simplificació administrativa. És a dir, quan l’Ajuntament va aprovar la moratòria encara no existia eixa habilitació concreta en la norma de referència.
Els magistrats subratllen que, en el moment en què es va adoptar la decisió municipal, el precepte no incloïa la suspensió de la tramitació i atorgament de les llicències de canvi d’ús ni la suspensió de l’eficàcia de les declaracions responsables. Estes possibilitats es van afegir amb la reforma posterior, per la qual cosa la corporació local es va recolzar en una base jurídica que encara no arreplegava de manera expressa la mesura que pretenia aplicar.
La Sala recorda a més la jurisprudència del Tribunal Suprem en matèria urbanística, segons la qual la suspensió cautelar de la tramitació i atorgament de llicències per part de l’administració que impulsa un pla urbanístic, amb l’objectiu de facilitar l’estudi o reforma de l’ordenació, té caràcter restrictiu. En tractar-se d’una mesura que limita drets individuals, ha d’interpretar-se de manera estricta i justificada.
A partir d’este criteri, el TSJCV declara contrari a dret l’acord del ple del 28 de maig de 2024 en la part en la qual suspenia tant la tramitació com l’atorgament de llicències per al canvi d’ús a altres usos terciaris hotelers, així com l’eficàcia de les declaracions responsables ja presentades per a implantar estos usos. En la pràctica, esta anul·lació obri la porta al fet que es puguen tramitar de nou sol·licituds de canvi d’ús cap a vivendes turístiques i altres allotjaments de caràcter hoteler en les zones afectades.
La sentència detalla no obstant això que l’estimació del recurs és només parcial. Els magistrats rebutgen declarar la nul·litat de la suspensió de la tramitació i l’atorgament de llicències d’edificació per a nous usos terciaris hotelers. Esta part de la moratòria, per tant, es manté en vigor en entendre el tribunal que sí que està suficientment motivada i resulta ajustada a dret.
En relació amb les llicències d’edificació per a nous usos hotelers, la Sala considera que l’Ajuntament sí que va acreditar amb dades la procedència de la mesura cautelar. L’objectiu era protegir l’entorn urbà i garantir el dret a gaudir de la vivenda, que es qualifiquen com a imperioses raons d’interès general en el marc de la normativa aplicable. Segons el parer del TSJCV, estos arguments permeten sostindre la restricció temporal a la concessió de noves llicències d’obra per a esta mena de projectes.
El tribunal qualifica la moratòria sobre les llicències d’edificació com a necessària i proporcionada. Segons s’arreplega en la sentència, l’acord del ple municipal raonava que només mitjançant esta suspensió era possible impedir amb suficients garanties la consolidació de nous usos terciaris hotelers que pogueren entrar en conflicte amb l’ordenació urbanística en estudi. D’esta manera, s’evita que es generen situacions difícilment reversibles mentres es revisa el model urbanístic.
Amb este pronunciament, el TSJCV traça una línia clara entre dos tipus d’actuació municipal: d’una banda, limita la capacitat de suspendre llicències de canvi d’ús i declaracions responsables quan la llei no ho arreplega de manera expressa en el moment de la decisió; per un altre, avala que s’adopten moratòries sobre llicències d’edificació si es justifiquen adequadament per raons d’interès general vinculades a l’urbanisme i a l’accés a la vivenda.
