El festival de Dansa València, impulsat pel Institut Valencià de Cultura (IVC), reforça el seu vincle amb el territori connectant la creació contemporània amb entorns naturals mitjançant representacions al parc de L’Albufera. La programació trasllada l’experiència escènica més enllà de les sales convencionals per a dialogar amb el paisatge, el clima i la vida quotidiana d’este espai protegit.
L’itinerari previst per a este dissabte inclou dos intervencions ‘in situ’ de les artistes Laura Morales i Cristina Reolid en el Port de Catarroja, un dels enclavaments més recognoscibles de L’Albufera. Estes propostes estan concebudes per a adaptar-se a l’entorn i respondre a l’arquitectura, l’aigua i el trànsit habitual del port, de manera que la coreografia s’integra en el marc natural i el convertix en part activa de la peça.
La jornada es completa en este eix territorial amb una representació de Rosa Sanz/Proyecto Explica’m Una altra en el Espai de Creació Algrà. Esta cita permet que el públic es desplace per diferents punts vinculats al parc, combinant experiència artística i recorregut per l’entorn, i subratlla l’aposta del festival per activar espais comunitaris relacionats amb la defensa del territori.
Algrà és un centre comunitari impulsat per Carla Chillida, Elías Taño, Irene Fornés i Florian Gründe, dedicat al desenrotllament de propostes artístiques i residències entorn de les arts escèniques, les arts gràfiques, la funció social de l’art i la protecció de l’entorn. El projecte funciona com un laboratori on creadores i creadors poden treballar de manera continuada, compartir processos i vincular les seues investigacions amb les necessitats del barri i del paisatge que l’envolta.
Els cossos oprimits de les filles de Bernarda Alba
El festival estrenarà també la peça ‘Les filles de Bernarda‘ de la companyia Taiat Dansa en el Teatre Martín i Soler, una producció impulsada conjuntament pels Arts i Dansa València que revisita el clàssic de Federico García Lorca des d’un rigor contemporani. L’obra se centra en l’univers femení i en la pressió social que travessa a les protagonistes, traslladant a l’escena la tensió, el tancament i la vigilància presents en el text original amb un enfocament actual.
La proposta situa al públic en una posició de voyeur del tràgic tancament de les cinc filles de Bernarda Alba, amb un dispositiu escènic que accentua la sensació de clausura. Les intèrprets encarnen la constricció del text de Lorca mitjançant un llenguatge corporal que subratlla els límits físics i emocionals als quals es veuen sotmesos els personatges, convertint l’opressió en un eix central del moviment i reforçant la sensació de clausura.
L’obra compta amb la col·laboració de la cineasta Paula Ortiz, que ha aportat textos originals basats en l’obra de Lorca. Estos materials reforcen la lectura contemporània del clàssic i permeten desplegar noves capes de sentit sense abandonar l’arrel lorquiana, de manera que la peça dialoga amb l’original alhora que proposa una mirada pròpia.
Les cinc filles estan interpretades per set ballarines: Lara Misó, Julia Cambra, Irene de la Rosa, Mariona Jaume Camps, Eila Vals, Wilma Puentes i Celia Sandoya. El repartiment ampliat permet explorar diferents facetes de cada personatge i multiplicar les presències en escena, de manera que la identitat de les filles es fragmenta, es desdoblega i es fa més coral, reflectint la pressió col·lectiva que recau sobre elles.
En esta versió, Bernarda Alba no apareix físicament en escena, sinó que es manifesta a través d’elements artístics com l’escenografia, la il·luminació o la presència sonora. Esta decisió accentua el seu caràcter de figura de poder abstracta i omnipresent, una autoritat que es percep en cada gest i cada silenci encara que el seu cos no ocupe l’escenari.
La música serà interpretada en directe per Caldo, responsable de guitarra elèctrica, veu i sintetitzadors, el baixista Miguel Villanueva i la soprano Èlia Casanova, especialitzada en música barroca i antiga. La mescla d’instruments elèctrics, bases electròniques i veu lírica genera una atmosfera que combina tradició i contemporaneïtat, en sintonia amb la lectura actualitzada del clàssic lorquià.
La multidisciplina de Richard Mascherin
La programació de la jornada es completa amb altres dos propostes. D’una banda, l’espai La Mutant acull l’estrena de ‘Imperfecte impossible‘, del creador canari Richard Mascherin, la formació del qual hibrida la dansa amb la performance, la fotografia i el cinema. En esta peça desplega una fusió de llenguatge expressionista i recursos cinematogràfics, treballant amb imatges de forta càrrega física i emocional que busquen interpel·lar de manera directa a qui observa.
Per un altre, el Teatre El Musical (TEM) presenta la peça ‘Va voler negre‘, de la coreògrafa catalana Ester Guntín, distingida amb el Premi Max 2025 i el Premi de Dansa Institut del Teatre 2023. L’obra rescata el fenomen del tarantismo, un ritual nascut en el sud d’Itàlia en l’Edat mitjana que s’articula entorn de la creença en la picada simbòlica d’una aranya i en la realització d’una pràctica coreogràfica i musical per a expulsar el verí del cos de la persona afectada.
A través d’este material, la creació de Guntín explora com el moviment i el ritme poden funcionar com a via de catarsi, de sanació simbòlica i d’expressió de conflictes interns. En portar este imaginari a l’escena contemporània, la peça posa en relació tradicions populars i llenguatge coreogràfic actual, enllaçant passat i present mitjançant el cos en acció.
