L’accés a la vivenda per als jóvens en la Comunitat Valenciana depén cada vegada més del suport econòmic de les seues famílies. Els menors de 30 anys han perdut un pes notable en el mercat immobiliari i hui només representen el 8,39% dels compradors, una proporció fins i tot inferior a la mitjana espanyola. En paral·lel, les donacions de vivendes de pares a fills s’han duplicat des de 2019, convertint-se en una via determinant perquè molts jóvens puguen comprar o rebre una casa.
Este canvi de tendència es reflectix en les dades del nou Portal Estadístic del Notariat, una plataforma desenrotllada pel Consell General del Notariat que oferix informació detallada sobre el mercat immobiliari a Espanya. El sistema s’alimenta de les escriptures de compravenda autoritzades davant notari i permet consultar xifres actualitzades de manera gratuïta i oberta per a qualsevol ciutadà, professional o institució interessada a conéixer com evoluciona la vivenda.
Durant la presentació, el degà del Col·legi Notarial de València, José Carmelo Llopis, va subratllar que l’objectiu és que qualsevol usuari trobe en este portal una font fiable per a entendre millor la realitat del mercat residencial. El fet que les dades procedisquen directament dels documents notarials aporta un nivell de precisió que permet seguir amb detall els canvis en el perfil del comprador, els preus o el tipus d’operacions que es realitzen.
Menys compradors jóvens i més ajuda familiar
Un de les dades que millor il·lustra este canvi és la caiguda del pes dels jóvens en la compra de vivenda. En 2007, les persones d’entre 18 i 30 anys representaven el 21,58% dels compradors. Actualment, eixe percentatge ha descendit fins al 8,39%, la qual cosa suposa que, de cada cent operacions, menys de nou tenen com a protagonistes a jóvens valencians. Esta reducció s’interpreta com una dificultat creixent per a accedir a la propietat sense suport extern, ja que els salaris, l’estalvi disponible i les condicions de finançament condicionen la capacitat de compra en les edats més primerenques.
En paral·lel, el portal constata que l’accés a una casa depén cada vegada més de l’ajuda familiar directa. Les donacions de vivenda de pares a fills s’han duplicat des de 2019, al mateix temps que les donacions monetàries s’han multiplicat per quatre. Esta combinació de transferències d’immobles i aportacions de diners s’ha consolidat com una de les principals formes d’entrada al mercat immobiliari per als jóvens, que recorren als seus progenitors per a completar la compra o assumir els costos inicials.
Esta tendència no es limita a un territori concret, sinó que es repetix en les tres províncies de la Comunitat Valenciana. En 2025, l’import mitjà d’estes donacions superava els 75.000 euros, la qual cosa reflectix una implicació econòmica elevada per part de les famílies. El director general del Centre Tecnològic del Notariat, Albert Martínez Lacambra, va destacar que els pares i mares valencians es mostren especialment generosos amb els seus fills i va recordar que la bonificació normativa de les donacions en 2023 va impulsar encara més este tipus d’operacions en fer-les fiscalment més atractives.
El pes del comprador estranger en la Comunitat
El Portal Estadístic del Notariat també posa el focus en la demanda estrangera de vivenda en la Comunitat Valenciana. En 2025, els compradors d’altres països van representar el 36,9% del total d’adquisicions realitzades a la regió. Este pes és especialment rellevant a la província d’Alacant, on els estrangers van arribar a suposar el 51% de tots els compradors, configurant un mercat molt orientat a este perfil.
El degà José Carmelo Llopis va incidir en la importància de diferenciar entre estrangers residents i no residents, ja que no és el mateix la inversió que pot realitzar qui viu de manera estable a Espanya que qui adquirix una vivenda com a segona residència o amb finalitats d’inversió. Segons les dades del portal, el comprador estranger resident és el que predomina, amb un 20,58% del total, enfront del 5,19% que correspon a no residents.
L’anàlisi per nacionalitats reflectix a més diferències significatives dins de la pròpia Comunitat. En el conjunt autonòmic, la demanda està liderada per Països Baixos, amb un 10,16% de les compres d’estrangers, seguida del Regne Unit, amb un 8,68%, i de Bèlgica, amb un 6,60%. No obstant això, a la província de València el perfil canvia i destaquen Itàlia, amb un 11,05%, i Ucraïna, amb un 7,86%, la qual cosa evidencia que cada zona atrau a col·lectius distints en funció de factors com l’oferta de vivenda, la situació geogràfica o els vincles previs amb el territori.
Un mapa interactiu per a analitzar el mercat per barris
El portal de la vivenda es nodrix d’informació anonimitzada procedent de l’Índex Únic Informatitzat Notarial, que reunix més de 170 milions de documents. Malgrat la magnitud d’esta base de dades, la ferramenta s’ha dissenyat amb un enfocament visual i intuïtiu, recolzat en un mapa interactiu que permet acostar-se a diferents nivells de detall.
L’usuari pot consultar la informació per comunitat autònoma, província o municipi, però també arribar fins al nivell de codi postal o fins i tot seleccionar una àrea concreta en el mapa mitjançant una ferramenta de dibuix. D’esta manera, és possible analitzar com es comporta el mercat en un barri determinat o en una zona específica, una cosa útil tant per als qui busquen vivenda com per a professionals que necessiten dades precises.
A més, el portal permet filtrar per tipus de finca i tipus de construcció i oferix dades com el preu mitjà per metre quadrat, la superfície mitjana de les vivendes, l’import mig total de les operacions i el nombre de compravendes realitzades en l’àrea seleccionada. Tota esta informació s’actualitza cada mes i inclou una visió històrica completa dels últims dotze anys, la qual cosa facilita detectar tendències, comparar períodes i entendre millor com han canviat els preus i el perfil dels compradors al llarg del temps.
