El Sindicat Espanyol de Maquinistes Ferroviaris (SEMAF) ha assegurat que la primera jornada de vaga convocada en Metrovalencia i en el TRAM d’Alacant ha tingut un seguiment total per part de la plantilla. Segons les seues dades, l’atur ha sigut secundat pel 100% dels maquinistes anomenats a la protesta, la qual cosa s’ha traduït en què només haja circulat el 75% dels trens previstos com a servicis mínims.
Des del sindicat se sosté que estos servicis mínims, fixats per a garantir la mobilitat en les hores de major demanda, han sigut tan alts que han impedit que la vaga es reflectira en una reducció major de trens. SEMAF considera una injustícia que els percentatges establits siguen tan elevats, fins al punt de qualificar-los de màxims més que mínims, en entendre que limiten de manera notable el dret efectiu a la vaga i reduïxen el marge real de pressió laboral.
Visió contraposada d’FGV
La direcció de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), empresa que gestiona tant Metrovalencia com el TRAM d’Alacant, ha oferit una lectura molt distinta d’esta primera jornada d’aturs. Després de realitzar una primera valoració, la companyia ha assenyalat que el servici s’ha prestat sense incidències destacables i que la circulació de trens s’ha ajustat als servicis mínims, del 75% a València i del 80% a Alacant.
Segons FGV, el seguiment entre el col·lectiu de treballadors convocats ha sigut escàs, ja que el sindicat convocant, SEMAF, té una baixa implantació en l’empresa. Des d’esta òptica, la direcció interpreta que bona part del personal ha optat per mantindre la seua activitat habitual, la qual cosa hauria permés sostindre l’oferta de transport pràcticament en els nivells fixats per als mínims.
En la seua valoració, FGV afirma que la vaga busca exercir una pressió addicional més enllà de l’àmbit estrictament laboral. L’empresa sosté que la convocatòria no està sent recolzada per la majoria de la plantilla i que, malgrat els aturs anunciats, el servici s’ha prestat amb normalitat per als usuaris, dins dels percentatges marcats per l’administració.
La companyia subratlla que complix estrictament amb la legalitat vigent en matèria de dret de vaga, tant en la fixació com en l’aplicació dels servicis mínims. Al mateix temps, considera que la protesta pretén condicionar l’oferta comercial del servici ferroviari i del tramvia, la qual cosa al seu juí pot suposar un perjuí per al conjunt de la ciutadania que depén del transport públic per als seus desplaçaments diaris.
Calendari i franges horàries dels aturs
Els dies fixats per a la vaga són el 16, 21, 23, 28 i 30 d’abril en totes les línies de València i Alacant. En estes jornades, els aturs es concentren en tres trams horaris que coincidixen amb moments clau del dia: de 07.00 a 10.00 hores, quan es registra l’entrada al treball i als centres educatius; de 13.00 a 16.00 hores, en la franja central del dia; i de 19.00 a 21.00 hores, coincidint amb l’eixida laboral i el retorn a casa.
L’elecció d’estes hores té com a efecte directe que la possible reducció de trens afecte especialment els desplaçaments de major intensitat. No obstant això, en existir servicis mínims del 75% en Metrovalencia i del 80% en el TRAM d’Alacant, la circulació no queda completament interrompuda, de manera que continua havent-hi una oferta significativa de transport durant tota la protesta.
Estos aturs amplien els que el sindicat va dur a terme al març, quan els maquinistes ja van expressar el seu malestar pel que consideren inacció de l’empresa enfront de les seues propostes en matèria de seguretat operacional i pel bloqueig de millores professionals en la negociació del XIV Conveni Col·lectiu. Per a SEMAF, la falta d’avanços en estes converses ha portat a intensificar la protesta i a estendre-la a noves dates.
Reivindicacions centrades en seguretat i condicions laborals
SEMAF recorda que la convocatòria de vaga es recolza en un total de 30 reivindicacions presentades a fGV en dos comissions de resolució de conflictes. D’estes demandes, deu es referixen específicament a la seguretat operacional tècnica i vint estan vinculades al contingut del conveni col·lectiu que es negocia.
Entre les qüestions plantejades figuren el reconeixement professional dels maquinistes, la busca d’una major justícia organitzacional i la fidelització del personal que ocupa posats amb rols crítics de seguretat. El sindicat reclama també la implantació del que denomina cultura justa, un enfocament que, segons sostenen, hauria de servir per a reforçar la seguretat i fixar criteris clars sobre responsabilitats i avaluació d’incidents.
Així mateix, entre les peticions s’inclou la regulació dels sistemes de borses d’ocupació temporal. Per als maquinistes, establir regles més definides sobre estes bosses permetria garantir una planificació de personal més estable, millorar la continuïtat en els llocs clau i reduir la rotació en funcions que consideren sensibles per a la seguretat operativa dels trens i tramvies.
D’altra banda, la Direcció General de Treball ha establit els servicis mínims aplicables a estes jornades de vaga. En el cas de Metrovalencia, s’ha fixat un 75% dels trens habituals en totes les línies de metro i tramvia, mentres que en el TRAM d’Alacant el percentatge s’eleva al 80%. Estos nivells, superiors als que es decreten en altres tipus de conflictes laborals, són precisament els que originen la crítica de SEMAF, que sosté que així es diluïx l’impacte de l’atur.
Amb este escenari, les pròximes dates de vaga se desenrotllaran en un context de forta discrepància entre les dades de seguiment que aporten el sindicat i l’empresa. Mentres els maquinistes insistixen que l’adhesió és total i que la protesta respon a reivindicacions de seguretat i millores laborals, FGV defén que el servici continua prestant-se amb normalitat gràcies a uns servicis mínims elevats i al que interpreta com una baixa participació en els aturs.
