Dansa València, el festival de dansa i arts del moviment de la Comunitat Valenciana, comença este dimecres en el Teatre Principal amb l’estrena d’Ultimàtum, la nova creació de Led Silhouette que enfronta al públic a la celeritat del temps i a la vulnerabilitat de l’ésser humà en un context global incert.
L’espectacle amb el qual Jon López i Martxel Rodríguez inauguren Dansa València es presenta com una experiència escènica que va més enllà de la pura contemplació estètica. La proposta s’articula com una invitació a qüestionar el present, a detindre’s per un moment enmig de la pressa quotidiana i a assumir la fragilitat que travessa les biografies personals i col·lectives. La peça es caracteritza per un diàleg constant entre la dansa-teatre i el llenguatge cinematogràfic, una línia que la companyia ja havia explorat en treballs anteriors i que ara es consolida com a segell propi.
Abans que Ultimàtum prenga l’escenari, la companyia Pérez & Disla, conduïda per Alberto Escartí i Marina Lamosca, protagonitza un acte de benvinguda institucional. Esta acció combina imatge i poesia per a celebrar la visibilitat dels projectes artístics i funciona com a porta d’entrada al programa del festival, explicant al públic la diversitat de propostes i activitats que es desenrotllaran en els diferents espais que acull Dansa València.
Sota el lema Moment de tendresa, el festival planteja enguany un parèntesi necessari en un món marcat per la immediatesa. La consigna apunta a generar un temps i un lloc on la dansa puga activar mirades més atentes, relacions més cuidades i una sensibilitat que s’opose al consum accelerat d’imatges i continguts. En este marc, cada funció s’entén com una oportunitat per a detindre’s, compartir i repensar el mode en què ens movem i ens relacionem amb els altres.
La vitalitat del sector a València
Entre els objectius de Dansa València, en el seu paper d’entitat que acull i impulsa la Spanish Danse Platform, destaca la dinamització del sector coreogràfic local. Per a això, el festival organitza activitats específiques dirigides a agents professionals de les arts escèniques, amb la finalitat d’afavorir trobades, intercanvis i futures col·laboracions. Dins d’esta línia s’emmarca el programa Focus Valencià, que convertirà la Sala Matilde Salvador de La Nau en un catàleg viu del talent coreogràfic de la ciutat.
En este espai, les companyies La Repetidora, Eyas Danse Project, Cia.. Pla Roig, Eugenia Morera & Alba Elvira i Mar García & Javi Soler presentaran les seues últimes creacions en format de showcase davant programadors. Este format breu i concentrat permet mostrar diferents propostes en una mateixa sessió i té com a objectiu impulsar la circulació de les peces tant en el Circuit Teatral Valencià com en altres fòrums escènics de l’àmbit estatal, ampliant així la vida dels espectacles més enllà de les seues estrenes.
La jornada inaugural inclou també la proposta d’arts vives Una idea inacabada, del col·lectiu valencià Taller Plaer. Espai Inestable serà la sala que aculla este estudi coreogràfic d’antropologia contemporània, una investigació escènica centrada en la manera en què els objectes quotidians modelen la identitat. La peça utilitza elements presents en la vida diària per a mostrar com es construïxen els gestos, els hàbits i les relacions, i com estos detalls materials influïxen en la manera de ser i estar en el món.
L’evolució del flamenc
La innovació vinculada al flamenc contemporani arribarà de la mà de la companyia madrilenya L’Esdevenidora. Després de la bona recepció del seu avanç l’any passat, els exbailarines del Ballet Nacional d’España Albert Hernández i Irene Tena, reconeguts amb el Premi L’Ull Crític 2025 d’RNE, presenten ara en La Mutant la versió completa de No. La peça se situa en un territori fronterer entre tradició i modernitat i es nodrix de la mirada externa del creador valencià Marcos Morau.
Este treball suposa un pas avant en l’evolució del flamenc contemporani des de la perspectiva d’artistes nascuts a la fi dels anys noranta. La seua aproximació partix de la fascinació per ampliar els màrgens de la dansa espanyola, explorant noves dramatúrgies, altres modes de relació amb l’espai escènic i una fisicidad que qüestiona les formes heretades. Des d’esta posició generacional, L’Esdevenidora planteja un flamenc que dialoga amb el present i s’obri a públics diversos sense renunciar a la seua arrel.
Com a tancament de la proposta inaugural, el festival oferix una immersió directa en la cultura coreogràfica a través de tres projectes de caràcter divulgatiu que es presenten en el Teatre Principal. Estes iniciatives connecten la creació escènica amb la reflexió, la memòria i la pedagogia, ampliant l’abast de la dansa més enllà de l’escenari.
La companyia La Siamesa celebra les seues dos dècades de trajectòria amb la presentació del llibre 20 anys de botelló cultural, a càrrec d’Ángela Verdugo, Xavi Puchades i Santiago Ribelles. Este llibre-objecte es planteja com un exercici d’espigolat artístic que rescata set peces clau del recorregut de la companyia, amb especial atenció a la trilogia L’altre paradís. A través de textos, imatges i materials d’arxiu, es reconstruïx una part significativa de la seua història escènica i s’oferix una mirada als processos creatius que l’han definida.
En l’àmbit pedagògic, l’editorial El carrer balla inaugura la seua col·lecció Llibres d’Activitats Flamenques Presa que Presa amb la publicació del llibre de les Alegries. Presentat per les seues autores Eva Moreno, Ana Raquel Leiva i Pilar Cambronero, este projecte es concep com una ferramenta didàctica destinada a acostar el flamenc a tots els públics mitjançant el joc i la participació activa. L’enfocament proposa aprendre a través de l’experiència, integrant dinàmiques lúdiques que permeten comprendre ritmes, gestos i estructures bàsiques d’este art.
Finalment, el festival obri una finestra a l’actualitat del sector amb Tinder Danse, un pòdcast impulsat per la Negra Produïx que també es presenta en este marc inaugural. Conduït per Carlos Amador i Cristina Gómez, el programa adopta un format desenfadat de xarrades a quatre veus, en el qual coreògrafs i ballarins es troben en un ambient relaxat per a compartir inquietuds, processos de treball i mirades sobre la professió. D’esta manera, la conversa es convertix en un altre escenari on continuar pensant la dansa i els seus desafiaments presents.
