PHotoESPAÑA 2026 reunix l’obra de més de 300 artistes en prop d’un centenar d’exposicions que aborden qüestions com la relació amb el cos, la identitat, la política, la memòria o el territori. La vint-i-novena edició del festival es presenta com la més marcada per la mirada femenina i reivindica la llibertat creativa d’una fotografia obertament experimental i rebel, amb especial atenció a les noves generacions.
La directora del festival, María Santoyo, va definir esta edició com una invitació a tornar a imaginar i a reivindicar la fotografia com una màquina creativa. Sota eixe enfocament, la programació s’estén del 13 de maig al 13 de setembre i aspira a congregar a unes 900.000 persones, la qual cosa situa al festival entre les grans cites culturals del calendari. La proposta combina grans noms històrics, figures consolidades i talent emergent, amb la voluntat d’atraure a un públic ampli, especialment jove, que es troba hui immers en una saturació visual constant.
Un mapa que s’expandix dins i fora d’Espanya
El cor de PHotoESPAÑA 2026 se situa a Madrid, on es concentra la major part de les exposicions i activitats. No obstant això, el festival torna a apostar per un model descentralitzat i s’expandix a altres ciutats espanyoles com Alcalá de Henares, Barcelona, Corao Castiellu a Astúries, Gijón, Santander, Sevilla, València i Saragossa. A més, travessa fronteres per a arribar a Asunción, a Paraguai, reforçant així la seua vocació internacional i la seua connexió amb Amèrica Llatina.
Amb el lema Tornar a imaginar, PHotoESPAÑA 2026 proposa explorar els límits de la fotografia de manera profundament creativa enfront del bombardeig d’imatges de la vida quotidiana i les xarxes socials. La programació reunix mirades, generacions i estils molt distints, la qual cosa permet al públic recórrer des del retrat clàssic i el fotoperiodisme fins a la imatge intervinguda, la instal·lació o la fotografia vinculada a altres disciplines com la moda.
Entre els artistes presents figuren mestres de la fotografia com Richard Avedon o Robert Frank; referents del fotoperiodisme com Colita o Isabel Azkarate; creadores consagrades com Isabel Muñoz; i noms contemporanis com Talia Chetrit, Laia Abril, Bego Antón, Greta Alfaro, Rafał Milach, José Quintanilla o Gorka Postigo. Esta combinació de trajectòries consolidades i veus emergents configura un relat ampli sobre com s’entén hui la imatge i la seua capacitat per a interpel·lar a l’espectador.
Països Baixos participa com a país convidat i reforça una altra de les senyes d’identitat d’esta edició: la perspectiva femenina. Dels més de tres-cents artistes que participen, el 65% són dones enfront del 35% d’hòmens, una proporció que evidencia un esforç conscient per equilibrar el cànon fotogràfic i visibilitzar mirades històricament relegades. L’encreuament de la fotografia amb altres disciplines, especialment la moda, també adquirix protagonisme, mostrant com la imatge fotogràfica dialoga amb el disseny, la posada en escena i la cultura visual contemporània.
Una de las apostes centrals serà la retrospectiva dedicada a la fotògrafa neerlandesa Viviane Sassen, figura clau tant en l’àmbit de la moda com en el de les belles arts. Per primera vegada a Espanya es mostrarà de forma àmplia una selecció de més de tres dècades del seu treball a la sala d’exposicions del Teatre Fernán Gómez. Centre Cultural de la Vila. La mostra proposa una relectura poètica del seu arxiu, subratllant l’ús del color, la llum i l’ombra, així com la dimensió performativa de les seues composicions.
Entre les exposicions considerades imprescindibles es troba la dedicada a Robert Frank en l’Espai Fundació Telefònica. Esta mostra oferirà per primera vegada a Espanya l’emblemàtica sèrie fotogràfica que l’autor va realitzar durant un viatge pels Estats Units a mitjan anys cinquanta, un treball clau per a entendre la fotografia documental moderna i la mirada crítica sobre la societat nord-americana de l’època.
L’Espai Cultural Serradora Belga es consolida com un dels punts de trobada destacats del festival. Allí, la pionera del fotoperiodisme Isabel Azkarate presenta un projecte en el qual substituïx la càmera tradicional per un telèfon mòbil d’última generació per a retratar escenes quotidianes del carrer. Estes noves imatges dialoguen amb el seu arxiu històric en una espècie de joc d’espills que permet comparar com canvien les ferramentes, però es manté una mateixa mirada sobre la realitat.
PHotoESPAÑA manté la seua aliança amb grans museus estatals per a donar visibilitat al treball d’artistes emergents i consolidar un recorregut que convida a descobrir diferents espais culturals de la ciutat. Participen institucions com la Galeria de les Col·leccions Reals i Jardins del Camp del Moro, el Museu Arqueològic Nacional, el Museu Nacional d’Arts Decoratives o el Museu del Romanticisme, entre altres, la qual cosa convertix el festival en una oportunitat per a redescobrir el patrimoni museístic a través de la fotografia.
En el Museu del Romanticisme, la fotògrafa Laia Abril presentarà una instal·lació inèdita que aborda el dolor de l’endometriosi, la romantización històrica de la dona malalta i la falta d’atenció que esta malaltia ha rebut per part de l’àmbit mèdic i científic al llarg dels anys. La proposta combina investigació i creació visual per a posar el focus en l’experiència femenina i en com determinades realitats han sigut sistemàticament ignorades.
Amb més de quaranta exposicions en la seua secció oficial, el recorregut del festival a Madrid es completa amb institucions com el Cercle de Belles Arts, la Fundació MAPFRE o Escorxador Madrid, entre altres. A això se suma la secció OFF, que reunix més de trenta galeries i espais d’art dins i fora de la capital, ampliant el mapa de PHotoESPAÑA i permetent que el públic trace els seus propis itineraris segons interessos i barris.
En el pla internacional, el festival enfortix el seu vincle amb Amèrica Llatina amb la seua arribada a Asunción, gràcies a la col·laboració amb l’Agència Estatal de Cooperació Internacional per al Desenrotllament. En la capital paraguaiana es presenta una exposició que ret homenatge a les pioneres de l’anomenada generació del 25, subratllant l’aportació de les dones a la història de la fotografia i estenent la conversa sobre memòria, identitat i territori més enllà del context europeu.
En esta edició es presta també una especial atenció al fotoperiodisme i la seua capacitat per a narrar crisi i transformacions recents. Una de les mostres destacades serà la dedicada als incendis forestals que van afectar sis comunitats espanyoles en 2025, considerat el pitjor any quant a incendis de les últimes tres dècades, amb més de 300.000 hectàrees cremades. L’exposició reunix una selecció d’imatges preses per dotze professionals durant la cobertura d’eixos focs, configurant un relat visual sobre la magnitud de la tragèdia ambiental i humana.
Esta proposta se suma a l’experiència de la passada edició, quan es va presentar una mostra digital amb les millors imatges de la cobertura del temporal que va assotar València a l’octubre de 2024, sota el títol DANA. Relat d’una tragèdia. Ara, centrar-se en els incendis permet insistir en la capacitat del fotoperiodisme per a documentar fenòmens extrems, fer visibles les seues conseqüències i obrir un espai de reflexió sobre el paper de la imatge en la consciència social enfront de l’emergència climàtica.
