L’Elx s’agarra als dols directes i a un calendari que pot resultar més benèvol de l’habitual per a reactivar les seues opcions de permanència en les set jornades que resten de Lliga, malgrat trobar-se actualment en llocs de descens. El club il·licità confia a rendibilitzar al màxim els partits davant rivals directes i davant equips que, a hores d’ara del campionat, ja tenen els seus objectius encarrilats o assegurats.
El pròxim tram del calendari enfrontarà a l’Elx amb l’Esportiu Alabés en el Martínez Valero. El conjunt vitorià ocupa una posició immediatament superior en la taula, per la qual cosa el dol es perfila decisiu: una victòria permetria als franjiverdes retallar de colp la distància amb un rival directe i, al mateix temps, evitar que l’Alabés s’escape en la classificació. Este tipus d’enfrontaments solen tindre un impacte doble, tant en la moral del vestuari com en la taula.
Elx i els seus rivals directes
L’equip il·licità haurà de visitar també al Real Oviedo, cuer però en clara dinàmica ascendent després de repuntar en les últimes jornades. Malgrat la seua posició en la classificació, el conjunt ovetense manté intactes les seues opcions de salvació, la qual cosa convertix el xoc en un cara a cara directe per continuar viu en la lluita per la permanència. Es tracta d’un partit en el qual els punts valen més que tres, perquè poden marcar el rumb anímic dels dos equips en l’esprint final.
Una altra de les grans esperances de l’Elx se centra en el dol davant l’Atlètic de Madrid, que arribarà a penes quatre dies després que el conjunt blanc-i-vermell dispute la final de la Copa del Rei i amb la seua classificació per a la pròxima Lliga de Campions ja assegurada. Eixe context pot traduir-se en rotacions, menor tensió competitiva o fins i tot en una lleugera relaxació, factors que l’equip de Eder Sarabia aspira a aprofitar per a sorprendre un rival teòricament superior.
En el tram final del curs, l’Elx disputarà la seua última trobada com a local enfront d’un Getafe sense pressió classificatòria, ja que el conjunt madrileny afrontarà la cita amb la permanència ja garantida. Jugar davant un rival amb els deures fets sol suavitzar el nivell d’exigència, i el conjunt il·licità confia que eixa circumstància li permeta imposar la seua necessitat de sumar.
Les eixides restants tampoc presenten, en teoria, una exigència màxima. Més enllà de l’enfrontament davant un Celta immers de ple en la baralla per mantindre’s en llocs europeus, les visites al Reial Betis, en l’antepenúltima jornada, i al Girona, en l’última, podrien arribar amb els dos equips amb les seues metes pràcticament complides. Si Betis i Girona arriben a eixes cites amb els seus objectius ja encarrilats, el factor urgència jugarà del costat d’un Elx obligat a puntuar.
En este escenari, les previsions de l’entorn il·licità passen per aconseguir com a mínim els 42 punts al final de la temporada. Per a això, l’equip necessita sumar almenys 10 dels 21 que queden en joc. Esta xifra es considera tradicionalment suficient per a garantir la continuïtat en la màxima categoria, excepte excepcions puntuals. La combinació de dols directes, rivals sense pressió i l’impuls del Martínez Valero es perfila com la gran basa de l’Elx per a seguir un any més en l’elit del futbol espanyol.







