La inflació en la Comunitat Valenciana va aconseguir al març una taxa anual del 3,4%, un nivell pràcticament calcat al de la mitjana espanyola. La dada confirma un repunt dels preus impulsat principalment per l’encariment dels combustibles, molt influït per la inestabilitat derivada de la guerra a Orient Mitjà.
Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística, l’Índex de Preus de Consum (IPC) a Espanya va augmentar al març 1,1 punts respecte a febrer. Quasi tres quartes parts d’eixa pujada s’expliquen per l’evolució del transport, un grup que inclou els carburants i que per si sol va aportar 0,787 punts a l’avanç de la inflació. A esta pressió a l’alça es va sumar el grup de la vivenda, que va afegir 0,215 punts, i el de vestit i calçat, amb 0,115 punts, reflectint l’efecte dels nous preus a l’inici de la temporada.
Per contra, els aliments i les begudes no alcohòliques van actuar com a fre parcial a l’encariment generalitzat. Este grup va restar 0,092 punts a la taxa d’inflació, la qual cosa va contribuir a evitar un augment encara major de l’IPC. D’esta manera, s’observa un comportament desigual entre l’energia, que torna a tirar dels preus, i la cistella bàsica de la compra, on algunes pujades comencen a moderar-se.
El gasoil es dispara i l’energia torna a pressionar
Dins dels grups especials, van sobreeixir les pujades dels productes energètics, que van avançar un 7,3% interanual, i dels carburants i combustibles, que es van encarir un 8,6% en comparació amb el mateix mes de l’any anterior. En els dos casos, el canvi de tendència respecte a mesos previs reflectix com les tensions internacionals han retornat protagonisme al component energètic de la inflació.
El gasoil va ser el producte que més es va encarir al març. El seu preu es va disparar un 17,9% interanual, un gir brusc si es té en compte que un mes abans encara queia un 4,7%. La gasolina també va canviar de signe: després d’abaratir-se un 6,1% al febrer, va passar a pujar un 4,8% al març. Esta evolució encarix els desplaçaments i el transport de mercaderies, la qual cosa pot repercutir de manera indirecta en altres béns i servicis.
Un comportament similar es va detectar en els combustibles líquids, que van registrar un augment del 22,9% interanual després de caure el 10,8% un mes abans. Per contra, els hidrocarburs liquats com el butà i el propà van reduir el seu preu un 9,7%, i el gas natural va baixar un 5,8% interanual. L’electricitat també va contribuir a la pujada general, amb un encariment del 4,3% respecte a març de l’any anterior, la qual cosa explica en bona part l’augment del grup de la vivenda.
El Ministeri d’Economia va subratllar en un comunicat que el pla de resposta del Govern enfront de l’impacte de la guerra a l’Iran està dissenyat per a evitar que el xoc sobre els preus de l’energia es trasllade de manera permanent a la inflació i al poder adquisitiu de les llars. Economia va destacar que els efectes de les mesures fiscals sobre els carburants ja s’estan apreciant en els assortidors, si bé les cotitzacions internacionals continuen pressionant a l’alça. El departament va afegir que l’electricitat està actuant com a amortidor gràcies al pes creixent de les energies renovables en el sistema.
L’impacte de la guerra no arriba de ple als aliments
En el cas dels aliments i les begudes no alcohòliques, la inflació es va situar al març en el 2,7% interanual, cinc dècimes menys que al febrer. Esta moderació indica que, ara com ara, el repunt dels combustibles no s’ha traslladat plenament al cost de l’alimentació, encara que els preus segueixen per damunt dels nivells de fa un any.
Dins de la cistella de la compra, els ous van continuar encarint-se, però a un ritme inferior: van passar de pujar un 30,1% al febrer a fer-ho un 21,2% al març. Les fruites i les hortalisses també van moderar els seus increments, fins al 4,7% i el 13,2% interanual, respectivament. La carn va registrar igualment un avanç més contingut, amb una pujada del 5,3%, menor que la del mes previ.
Altres productes bàsics com les creïlles, els llegums, els cereals o la pasta van continuar registrant caigudes anuals en els seus preus, la qual cosa oferix un cert respir dins d’una cistella de la compra encara tensionada. En paral·lel, la inflació subjacent, que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics per a mesurar la tendència de fons dels preus, es va situar en el 2,9%, dos dècimes per damunt de la taxa de febrer.
Quant al comportament dels preus per comunitats autònomes, Madrid va registrar la taxa d’inflació més elevada, amb un 4,1%, set dècimes per damunt de la mitjana nacional. També es van situar per damunt de la mitjana Galícia, amb un 3,8%; Castella-la Manxa, amb un 3,7%; Balears i Cantàbria, amb un 3,6%; i Aragó, Castella i Lleó, Extremadura i Navarra, amb un 3,5%.
La Comunitat Valenciana, juntament amb Múrcia i el País Basc, es va col·locar exactament en la mitjana nacional, amb una taxa del 3,4%. Per davall de la mitjana es van situar Andalusia, amb un 3,3%; Catalunya, amb un 3,1%; i Astúries, Canàries i La Rioja, amb un 3%. A les ciutats autònomes, la inflació va aconseguir el 2,7% a Ceuta i el 2,6% a Melilla.
En taxa mensual, l’IPC va pujar al març un 1,2% respecte a febrer. Este avanç s’explica no sols per l’encariment dels combustibles, sinó també pels majors preus del vestit i el calçat a l’inici de la nova temporada, així com per l’augment de les tarifes en restaurants i servicis d’allotjament, que encarixen el consum quotidià i les activitats relacionades amb l’oci i el turisme.
