Colin Jackson, una de les grans llegendes mundials dels 110 metres tanques, considera que l’espanyol Quique Llopis té el talent i la maduresa competitiva necessaris per a aspirar a una medalla olímpica en els pròxims Jocs, sempre que mantinga la seua línia de progressió i aconseguisca temps pròxims als millors especialistes del món.
Jackson, nascut a Cardiff en 1967 i retirat des de 2003, va ser una figura dominant en la dècada dels noranta, quan va encadenar títols mundials i europeus en 110 tanques. Des de llavors ha seguit vinculat a l’atletisme des de diferents àmbits, com a comentarista, responsable tècnic de proves i ambaixador d’esdeveniments internacionals, la qual cosa li permet seguir de prop l’evolució de les noves generacions de corredores de tanques.
El exatleta conserva encara el rècord europeu de 110 tanques amb 12.91, una marca que va firmar per primera vegada amb només 21 anys i que es manté vigent des d’agost de 1993. Explica que eixa longevitat li produïx una mescla d’orgull i satisfacció, perquè el pas del temps i l’aparició constant de nous talents fan que siga cada vegada més difícil sostindre registres d’eixe nivell. Així i tot, assegura que li agradaria veure caure el seu rècord europeu perquè el continent retalle distància enfront de potències com els Estats Units, Jamaica o Cuba i es reforce la rivalitat entre les grans figures mundials de la disciplina.
Jackson recorda que durant quasi tretze anys també va ser plusmarquista mundial de 110 tanques amb el mateix registre de 12.91, alguna cosa que va marcar la seua carrera. Considera que aquella etapa li va permetre sentir-se, durant un llarg període, com el millor especialista del planeta. Afig que, una vegada retirat, sabia que prompte o tard arribaria un atleta capaç de rebaixar eixe temps, i que en eixe moment ja no tindria marge per a respondre en la pista, la qual cosa reforça el valor simbòlic d’haver sigut referència mundial durant tant de temps.
Valoracion de Quique Llopis i la nova generacion
Quant als corredors de tanques actuals, Jackson assenyala que existix un talent excel·lent tant a l’aire lliure com en pista coberta. Cita expressament a Quique Llopis, Grant Holloway, Trey Cunningham i al polonés Jakub Szumanski, a qui veu en plena progressió. En la seua opinió, la presència de tants especialistes d’alt nivell contribuïx al fet que la prova de 110 tanques guanye visibilitat i atraga més atenció dins del calendari internacional d’atletisme.
Sobre el nivell d’Espanya, subratlla que el país compta amb dos grans referències en les tanques curtes: Quique Llopis i Asier Martínez. En el cas concret de Llopis, està convençut que pot pujar al podi olímpic. Destaca que la seua principal virtut és la constància i el fet que comet molt pocs errors en carrera, una cosa decisiva en una prova tan explosiva, on qualsevol fallada tècnica pot arruïnar una final. Afig que Llopis ja sap el que és guanyar medalles i que la rivalitat esportiva que manté amb Asier Martínez ajuda al fet que els dos eleven el seu nivell de manera contínua.
Jackson considera que, si Llopis és capaç de situar-se entorn d’un registre de 13.05, tindrà opcions reals de lluitar per una medalla en uns Jocs Olímpics. Subratlla que eixe tipus de temps li col·locarien en la baralla directa amb els grans dominadors mundials i que, en una final olímpica, la capacitat per a competir al màxim nivell en el moment clau marca la diferència entre quedar-se prop del podi o assegurar un metall.
El exvallista gal·lés també es referix a l’evolució de l’atletisme en les últimes dècades i entén que, en essència, l’esperit de l’esport es manté. Recorda que els qui competixen hui tenen la mateixa passió, iniciativa i aspiracions que la seua generació, i que el fet d’estar en l’elit ja demostra que compten amb talent i una gran capacitat de treball. Per això, considera que, en el fonamental, l’atletisme continua sent el mateix, encara que s’haja modernitzat en molts aspectes.
Un d’eixos canvis està lligat a la tecnologia, especialment a l’aplicada al calçat. Jackson es mostra clarament a favor d’estes innovacions. Assenyala que alguns atletes de diferents generacions les consideren injustes, però recorda que també les superfícies de les pistes han anat millorant amb el temps. Quan ell competia, ja no eren les mateixes que en els anys cinquanta o seixanta, i així i tot es va acceptar que els rècords es bateren en noves condicions. Entén que ara succeïx una cosa similar: la tecnologia està ajudant a portar els resultats a un altre nivell i el valora de manera positiva.
A més de la seua trajectòria com a esportista, Jackson exercix com a ambaixador de la Wings for Life World Run, una carrera global que recapta fons per a la investigació de les lesions medul·lars. El exatleta explica que l’objectiu principal d’esta prova és millorar la qualitat de vida de les persones afectades per esta mena de lesions. Actualment la carrera reunix més de 300.000 participants en 170 països corrent de manera simultània, una dimensió que mostra l’impacte internacional de l’esdeveniment.
Sobre el futur d’esta cita solidària, Jackson confessa que el seu gran somni és continuar creixent fins a aconseguir el milió de participants a tot el món. Considera que, amb eixe volum de suport, es podrien aconseguir molts més recursos per a la investigació i acostar-se a l’objectiu de trobar una forma efectiva de curar les lesions medul·lars. Manté la confiança que eixe escenari acabarà fent-se realitat i que l’atletisme pot continuar sent una ferramenta de canvi social més enllà de la competició pura.
