Elísabet Benavent ha publicat Una xiqueta bona, la seua nova novel·la romàntica, en la qual proposa als seus lectors una mirada distinta sobre l’amor: lluny dels gestos impossibles i de la idealització, l’autora situa la verdadera intensitat en els detalls quotidians i en la forma en què se sosté una relació en el dia a dia.
Benavent subratlla que no es tracta d’un triangle amorós a l’ús entre dos hòmens i una dona, sinó de la història d’una dona que ha de triar entre una màgia amorosa idealitzada i una relació amb costats més prosaics. Eixa contraposició entre fantasia i realitat travessa tota la trama i servix per a qüestionar la idea que l’amor només és vàlid si és espectacular, sorollós i ple de grans gestos.
En esta història no hi ha declaracions amb coreografies ni promeses grandiloqüents del tipus ‘eres meua per a tota l’eternitat’. La novel·la es fixa en moments senzills, com un desdejuni al costat d’una ximenera i un bon dia compartit, i els col·loca en el centre del relat. A partir d’eixos xicotets gestos, l’escriptora mostra com es construïx una xarxa de seguretat afectiva, on el carinyo es demostra més en la constància que en l’exhibició.
Amb el pas dels anys, l’autora reconeix que ha anat revisant la forma en què ha narrat l’amor en llibres anteriors i que ara observa amb distància unes certes conductes que en el seu moment romantizó. Eixa evolució personal es trasllada a la novel·la, en la qual concedix més pes a les mostres xicotetes i sostingudes de cura i respecte que a les escenes grandioses, perquè són eixes accions mínimes les que acaben definint la qualitat d’un vincle.
La protagonista d’Una xiqueta bona és Júlia, una actriu que ha passat cinc anys sense projectes i que treballa com a cambrera quan coneix a Germán, l’escriptor de l’exitosa novel·la Camí a cap part. La trobada es produïx en el bar on ella treballa, on Germán li deixa un missatge que actua com a detonant de la història: ‘Crec que et necessite’. A partir d’ací, Júlia reprén la seua carrera interpretativa i, al mateix temps, s’enfronta a una forma nova de relacionar-se, en la qual ha de revisar la seua tendència a complaure als altres.
En el seu retorn a l’actuació, Júlia es topa amb un passat que no esperava trobar en el seu nou set de rodatge. Eixe retrobament l’obliga a revisar decisions que creia superades i a enfrontar-se a la persona en la qual s’ha convertit. La novel·la explora com la protagonista intenta deixar arrere eixa personalitat complaent que la va portar a prioritzar a uns altres per damunt de si mateixa, mentres aprén a defendre els seus propis desitjos i límits.
Una xiqueta bona és el llibre número 26 de Elísabet Benavent, autora de fenòmens editorials com les sagues Valeria o Un conte perfecte. Malgrat la seua llarga trajectòria i al seu públic consolidat, l’escriptora admet que ara sent encara més vertigen: tem fallar a les expectatives dels seus lectors i és més conscient de la pressió que implica sostindre una carrera d’èxit prolongada.
L’autora ha bolcat part d’eixes pors en Júlia, una cambrera que en el passat va protagonitzar una de les sèries adolescents més populars abans de la pandèmia i que ara intenta tornar al món de la interpretació. Este trànsit entre la cambrera anònima i l’actriu que torna al focus li servix a Benavent per a reflexionar sobre l’autoexigència, especialment en les dones, que tendixen a fixar-se únicament en el que encara no han aconseguit en lloc de reconéixer els espais que ja han conquistat.
La síndrome de la xiqueta bona
Benavent situa el nucli emocional de la novel·la en l’anomenada síndrome de la xiqueta bona: la figura de la dona complaent que busca permanentment la validació del seu entorn. A través de Júlia, l’autora retrata a una protagonista que s’ha acostumat a dir que sí, a no molestar i a relegar les seues prioritats per a no decebre a ningú, fins a descobrir que eixe patró l’allunya del seu propi desig.
La història es desenrotlla en el món de l’espectacle, un àmbit on les dones, segons subratlla l’escriptora, estan molt sobreexpuestas a la mirada aliena. En l’audiovisual, la imatge i l’opinió externa pesen de manera intensa, i eixa pressió contribuïx a reforçar la idea que cal ser sempre complaent, encaixar en el que s’espera i mantindre intacta una aparença de perfecció.
Benavent assenyala que esta sensació ressona en moltes dones, fins i tot en aquelles que es perceben com a independents i que no han crescut explícitament amb eixe mandat d’agradar. Sovint és el propi entorn el que retorna el missatge que les prioritats personals han de quedar en segon pla per a acontentar la resta, una renúncia que la novel·la qüestiona en mostrar els seus costos emocionals i professionals.
L’escriptora també aprofita la seua experiència en rodatges i adaptacions per a construir l’univers d’Una xiqueta bona. Diverses de les seues obres han arribat a la pantalla, com Valeria, Un conte perfecte, Vam ser cançons i la pròxima sèrie Tota la veritat de les meues mentides, totes produccions d’una mateixa plataforma. Eixe bagatge es filtra en els personatges secundaris i en les dinàmiques del set, inspirades en persones i situacions que ha conegut durant els processos d’adaptació.
Una part important de la trama transcorre a Lleó, escenari que permet abordar qüestions d’actualitat com l’accés a la vivenda i la despoblació. L’autora enllaça el problema de la vivenda amb la idea d’èxit associada a les grans ciutats, on sembla que només allí es pot prosperar. Enfront d’eixa creença, la novel·la planteja que la vida en llocs més xicotets també pot oferir oportunitats i models de realització diferents, sense que això supose renunciar a l’ambició.
Benavent reivindica, a més, el potencial de la comèdia romàntica com a gènere. Considera que es tracta d’un àmbit literari sovint menyspreat, però que s’alimenta directament de la vida quotidiana i del que ocorre al voltant de les persones. En eixa capacitat per a integrar problemes reals, emocions complexes i debats socials, l’autora troba el motiu pel qual la comèdia romàntica continua connectant amb tantes lectores i lectors i pel qual, en la seua opinió, és un gènere important i vigent.
