La Policia Nacional ha detingut a 12 persones i ha desarticulat a la província de Castelló un entramat empresarial presumptament dedicat a l’obtenció fraudulenta de prestacions de la Seguretat Social, amb un perjuí econòmic acreditat de 162.030 euros per al sistema públic.
Segons la investigació, el grup es recolzava en una xarxa de societats sense activitat econòmica real que figuraven com a contractants de treballadors, principalment d’origen pakistanés. Estos falsos contractes els permetien generar drets de cotització suficients per a, posteriorment, sol·licitar i percebre diverses prestacions socials, especialment del Servici Públic d’Ocupació Estatal.
El cas es va iniciar arran de la informació remesa per la Tresoreria General de la Seguretat Social, que va detectar possibles irregularitats en diverses empreses vinculades entre si i gestionades des d’una mateixa gestoria. Les dades administratives i de cotització no encaixaven amb una activitat real, la qual cosa va fer saltar les alarmes i va motivar l’obertura de la investigació policial.
Les primeres perquisicions van revelar un patró comú: la creació de societats donades d’alta en la Seguretat Social però sense activitat econòmica verificable. Una dels senyals més clars va aparéixer en l’empresa considerada principal, el domicili social de la qual estava fixat en una vivenda particular en la qual no es desenrotllava cap mena d’activitat empresarial. Els responsables d’esta i altres mercantils van resultar a més ilocalizables, malgrat figurar formalment com a administradors.
Societats pantalla i treballadors ficticis
Les empreses investigades compartien trets com la presència d’administradors estrangers sense arrelament a Espanya, domicilis ficticis o poc definits —en alguns casos situats en espais de cotreball—, freqüents canvis de titularitat i una absència total d’activitat productiva. Esta estructura dificultava el control per part de les autoritats i facilitava que el frau es prolongara en el temps sense alçar sospites immediates.
Darrere d’estes societats pantalla es trobaven terceres persones que dirigien realment l’operativa. Utilitzaven als administradors formals com a testaferros i coordinaven les altes de treballadors malgrat que no existia una relació laboral efectiva. L’objectiu era únicament generar cotitzacions per a poder accedir a prestacions públiques, sense que es prestara treball real a canvi.
Amb l’avanç de les actuacions, els investigadors van descobrir que alguns treballadors apareixien donats d’alta de manera simultània en diverses empreses situades en diferents províncies, fins i tot no limítrofes entre si. En uns certs casos constava que el mateix empleat prestava servicis el mateix dia en diferents punts del territori nacional, una situació inviable en la pràctica però útil per a acumular períodes de cotització.
Esta mecànica va permetre acreditar que almenys 30 supòsits treballadors van arribar a percebre prestacions després de cessar la seua activitat en les empreses investigades. Eixes sol·licituds es recolzaven en una història laboral fictícia generada per les altes fraudulentes, la qual cosa es va traduir en un important perjuí econòmic per al sistema de protecció social. En nombrosos casos, els beneficiaris abandonaven després el territori nacional mentres continuaven cobrant les ajudes.
Paral·lelament, els agents van detectar una xarxa de societats interconnectades que emetien factures per servicis poc definits i sense concreció sobre els treballs realitzats ni sobre els períodes d’execució. Este ús opac de la facturació ha portat a investigar també possibles delictes de defraudació de l’IVA i de l’Impost de Societats, en existir indicis que s’intentava justificar moviments econòmics i beneficis empresarials que no responien a una activitat real.
L’anàlisi financera va destapar discrepàncies significatives entre els ingressos declarats per les empreses i els moviments bancaris registrats, així com la presència d’intermediaris que subministraven mà d’obra a explotacions agrícoles. En molts casos, els qui contractaven estos servicis desconeixien la identitat real dels responsables de l’operativa, la qual cosa afegia una capa més d’opacitat i complicava el rastreig de responsabilitats.
En el centre d’este entramat apareixia una assessoria que exercia un paper clau en encarregar-se de la gestió administrativa de les societats. Esta oficina tramitava les altes i baixes en la Seguretat Social, elaborava contractes i nòmines i gestionava la documentació tributària necessària per a donar aparença de legalitat a les empreses implicades. Segons les investigacions, estes gestions es realitzaven utilitzant els certificats digitals dels administradors formals sense la seua intervenció directa, la qual cosa permetia operar en el seu nom sense que participaren de manera efectiva.
Com a resultat de l’operació policial, s’ha determinat la responsabilitat penal de 36 persones relacionades amb l’entramat, de les quals 12 han sigut detingudes i posades a la disposició de l’autoritat judicial. A totes elles se’ls atribuïxen presumptes delictes contra la Seguretat Social, contra la Hisenda Pública, falsedat documental i usurpació de l’estat civil, en haver-se utilitzat identitats i representacions formals per a sostindre el frau i obtindre de manera indeguda fons públics.
