La Comunitat Valenciana s’ha consolidat com l’autonomia líder en trasplantaments cardíacs a Espanya, amb 49 intervencions realitzades només l’any passat. Este volum situa a la regió al capdavant en esta cirurgia d’alta complexitat i es traduïx en segones oportunitats de vida per a pacients com Cova, de 10 anys, o María, que anys després de rebre un nou cor ha pogut complir el seu desig de ser mare.
L’Hospital La Fe de València ha celebrat una jornada dedicada al trasplantament cardíac, en la qual s’ha posat en valor el paper de la donació d’òrgans i del treball en equip. Durant la trobada es va destacar que, gràcies a la solidaritat de la ciutadania, l’any passat es van realitzar en la Comunitat un total de 689 trasplantaments d’òrgans de diferents tipus, una xifra que confirma la fortalesa del sistema valencià de donació i trasplantament.
Un rècord històric en La Fe
La Fe va batre en 2025 el seu propi rècord anual en trasplantaments de cor en aconseguir eixes 49 intervencions, però a més s’ha convertit en l’hospital amb més trasplantaments cardíacs acumulats de tota la història d’esta disciplina a Espanya. Des que va iniciar la seua activitat en 1987 s’han dut a terme 1.126 trasplantaments cardíacs, la qual cosa reflectix una experiència sostinguda durant quasi quatre dècades.
Este volum d’activitat només és possible gràcies a la coordinació d’un ampli equip multidisciplinari. Durant la jornada es va subratllar el treball de metges, personal d’infermeria, tècnics de laboratori, equips de coordinació de trasplantaments i conductors d’ambulància, entre altres perfils. Tots ells intervenen en un procés contrarellotge que va des de la detecció del donant fins a la cirurgia i el seguiment del receptor.
Es va incidir també en la importància de la col·laboració entre professionals sanitaris, pacients, institucions i l’àmbit públic i privat per a mantindre i millorar la qualitat del sistema sanitari. La sanitat valenciana es recolza en eixa cooperació per a garantir que cada òrgan disponible arribe al pacient que més el necessita en el menor temps possible i amb les màximes garanties.
El cap de Cirurgia Cardiovascular de La Fe, Juan Martínez León, va destacar que estos resultats rècord s’han aconseguit amb molta generositat, professionalitat i entusiasme per part no sols del servici de Cirurgia Cardíaca, sinó també d’Anestèsia i de la resta de l’hospital. Al seu juí, rebre un cor nou suposa, per a molts pacients, una segona o fins i tot una tercera vida, ja que els permet recuperar activitats quotidianes que abans resultaven impossibles.
El cas de Cova, una xiqueta que torna a jugar
Entre els testimoniatges compartits en la jornada es troba el de Cova, de 10 anys, receptora d’un trasplantament de cor el 22 de juny de 2025. La xiqueta va acudir a l’acte acompanyada per la seua mare i per diverses companyes de quint de Primària, reflex que ha pogut reprendre la seua rutina escolar. Compte que, després de l’operació, es troba molt bé, juga al bàsquet, un esport que l’apassiona, i se sent especialment contenta perquè ara celebra dos aniversaris: el del seu naixement i el del seu nou cor.
La seua mare, Alicia Pérez Forriol, va relatar que Cova va ingressar l’1 de març en La Fe sense un diagnòstic clar, ja que no presentava cap patologia coneguda des del seu naixement. Només estava molt cansada i tenia problemes digestius, símptomes que van fer sospitar que alguna cosa no anava bé. En Urgències van detectar que patia un problema greu en el cor i va quedar ingressada en l’UCI.
En un primer moment es va intentar salvar el cor amb medicació, el pas habitual abans de plantejar un trasplantament en pacients pediàtrics. No obstant això, en comprovar que l’òrgan no responia al tractament, la xiqueta va ser inclosa en la llista d’espera per a rebre un cor compatible. Durant eixe temps, el seu cor va anar fallant progressivament i els especialistes van haver de recórrer a una assistència ventricular, un dispositiu que actua com un cor extern per a mantindre la circulació fins que arriba l’òrgan adequat.
Finalment, el 22 de juny es va dur a terme el trasplantament. La intervenció va resultar exitosa, però durant el procés Cova va perdre l’audició, una complicació que va obligar a col·locar-li implants coclears al juliol. Este tipus d’implants transforma els sons en senyals elèctrics perquè puguen ser interpretades pel nervi auditiu, la qual cosa ha permés que la xiqueta recupere la comunicació i puga seguir el ritme escolar.
A l’agost, Cova va rebre l’alta hospitalària en cadira de rodes i sense sentir res. Va rebre assistència domiciliària perquè no podia acudir al col·legi, de manera que la recuperació va ser progressiva, tant en mobilitat com en adaptació als implants. A poc a poc va començar a trobar-se millor, va tornar a les classes, va reprendre el bàsquet i, en l’actualitat, porta una vida que la seua mare descriu com totalment normal per a una xiqueta de la seua edat.
Els especialistes encara investiguen la causa de l’afecció que va danyar el seu cor i remenen que puga tractar-se d’una malaltia mitocondrial, un grup de trastorns d’origen genètic que afecten les cèl·lules. Mentres s’avança en eixe diagnòstic, la família subratlla que està molt contenta amb l’atenció rebuda i destaca que els professionals els han acompanyat tant en el pla mèdic com en l’humà, facilitant cada pas del procés.
El testimoniatge de María: nou anys després del trasplantament i una maternitat possible
Un altre exemple de l’impacte d’estos trasplantaments és el de María Lillo Capella, que actualment té 39 anys i va ser trasplantada als 30. Al juliol de 2016 va patir una síncope que va portar al seu diagnòstic de miocardiopatia arritmogènica, una malaltia del múscul cardíac que pot provocar arrítmies greus i risc de mort sobtada. Inicialment li van implantar un Desfibril·lador Automàtic Implantable per a controlar les arrítmies, però poc després es va comprovar que el seu cor necessitava un reemplaçament.
María va ser inclosa en la llista d’espera de trasplantament, però mentres es localitzava un òrgan compatible el seu cor va continuar deteriorant-se fins al punt de requerir una màquina de suport extracorpori. Este sistema assumix temporalment la funció del cor i, a vegades, també la del pulmó, i es reserva per a pacients en situació crítica a l’espera d’un òrgan.
Davant la gravetat del quadre es va activar el codi zero, la màxima prioritat en la llista d’espera de trasplantament, la qual cosa implica mobilitzar tots els recursos disponibles per a trobar un òrgan adequat en el menor temps possible. Gràcies a este protocol, el 15 de març de 2017 es va poder realitzar el trasplantament de cor. María va romandre prop de dos mesos ingressada, una estada habitual en casos complexos que requerixen un seguiment molt estret.
Amb el temps, va poder recuperar el seu dia a dia. Explica que va començar a fer vida normal poc després de l’alta, que mai ha patit episodis de rebuig de l’òrgan i que ha pogut tornar a fer esport, reincorporar-se al treball i viatjar. Passats els anys i amb el seu estat de salut estabilitzat, fa aproximadament un any va prendre la decisió de ser mare.
Durant tot l’embaràs es va mantindre un seguiment coordinat amb l’equip de Cardiologia, que va ajustar la medicació immunosupressora i va controlar l’evolució tant de la mare com del bebé. El part va ser per cesària i, segons relata, l’embaràs va transcórrer sense complicacions, sense símptomes com a vòmits o marejos, i va poder fer exercici físic fins a la setmana 34 de gestació. En l’actualitat acudix a revisions periòdiques per a vigilar el seu estat cardíac i el funcionament del trasplantament.
Els casos de Cova i María il·lustren com els trasplantaments cardíacs permeten no sols salvar vides en situacions límit, sinó també recuperar projectes vitals com la infància, l’esport, l’activitat laboral o la maternitat. La combinació de la generositat dels donants i les seues famílies, la coordinació del sistema de donació i l’experiència d’equips com el de La Fe situen a la Comunitat Valenciana com a referent nacional en esta àrea de la sanitat.
